Paraula de Déu
Lluc 16, 1-8
Jesús deia als seus deixebles:
– Un home ric tenia un administrador, que va ser acusat de malversar els seus béns. Ell el cridà i li digué:
– Què és això que sento a dir de tu? Dóna’m comptes de la teva administració, perquè d’ara endavant ja no podràs administrar els meus béns.
L’administrador va pensar: «Què faré, ara que el meu amo em treu de la feina? Cavar, no m’hi veig amb forces; captar, em fa vergonya. Ja sé què faré per a trobar gent que em rebi a casa seva quan perdi l’administració.»
Llavors va cridar un per un els qui tenien deutes amb el seu amo. Al primer li digué:
– Quant deus al meu amo?
Li respongué:
– Cent gerres d’oli.
Ell li digué:
– Aquí tens el teu rebut. Seu i ara mateix escriu-ne un que digui cinquanta.
A un altre li digué:
– I tu, quant deus?
Li respongué:
– Cent sacs de blat.
Ell li diu:
– Aquí tens el teu rebut. Escriu-ne un que digui vuitanta.
I el Senyor va lloar l’administrador del diner, que és enganyós, perquè havia actuat amb astúcia:
– Els homes d’aquest món, en els tractes entre ells, són més astuts que els fills de la llum.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• A l’evangelista li preocupa menys la justícia concreta del personatge, i es fixa només en la seva actitud previsora i astuta davant de la dificultat. Tant l’amo com l’administrador viuen en aquest món d’injustícia tant allunyat del missatge i de la vida de Jesús.
• Avui, sabem que existeixen persones amb grans fortunes que fan generoses donacions a persones necessitades, per mitjà de les Entitats d’acció Caritativa siguin o no d’Església. Però es cert també, que en tots els estrats socials hi ha qui pensa que això no fa per ells i que ja hi ha qui se n’ocupa o hauria d’ocupar-se.
• Lluc vol amb aquest text provocar la nostra reflexió, ens mou a preguntar-nos: quanta confiança posem en les riqueses? I, si aquestes riqueses materials, de forma subtil ens esclavitzen? Jo, per a què visc?
• En l’evangeli, Lluc insisteix en què la principal finalitat de les riqueses és compartir-les amb els qui les necessiten.
• Els diners es converteixen fàcilment en un senyor, en un tirà al qui s’ha de servir a costa de la pròpia llibertat. És incompatible amb el “servir” Déu, que té significat contrari perquè Déu mateix vol la nostra llibertat, el nostre creixement, la nostra vida en autenticitat. Ningú pot servir a dos senyors. A qui serveixes tu?
Bloc de Pere Codina Gironella 