Josep Torné
6-Són unes generacions que amb un segle veuen un gir copernicà de la situació.
El gir de la situació no fa més que incrementar el desig dels cristians ardents, de molts dels cristians molt motivats evangèlicament, d’allunyar-se de la societat, i fins de l’Església arrelada en les ciutats, en la cultura urbana. També es podria llegir històricament tot aquest moviment com això que va ser espectacular i que ara s’ha revertit en l’edat contemporània, per un procés de regularització de què va suposar l’Edat Mitjana. La Roma Imperial va passar de dos milions d’habitants llargs, i a la Roma dels Papes en tenia entre quinze i vint mil. Espectacular la deserció de les ciutats i l’anada al camp de l’aristocràcia i de la gent en general.
Estil de vida
Provem de parlar de l’estil de vida d’aquests monjo, però potser abans hauríem de parlar de què coneixem que han deixat aquests monjos. Diu molt del seu estil de vida, que no han deixat gairebé restes arqueològiques. Els monestirs medievals, ni que fossin poca cosa, sí que en deixen… Fa poc vaig visitar el Museu assentament de Santes Creus, del Monestir, que és al Penedès, i encara hi ha unes solemnes parets, que deixen rastre arqueològic. A Egipte res de res. Tampoc al monacat visigòtic hispà, tampoc el de la Galia primitiva. Estem molt acostumats a tenir una imatge dels monestirs com a institucions solemnes amb una presència important a la vida social, ni que estiguin tancats per la clausura i tinguin silenci interior, però això és una visió post- carolíngia. El monacat dels primers set-cents o vuit-cents anys és un monacat realment de desert i de ruptura profunda del món. I amb molt poca integració i pocs serveis; com a molt alguns monestirs a la Gàl·lia antiga i al món hispànic feien com de seminari de bisbes. Els clergues millor formats sortien del monestir i acabaven assumint l’episcopat, com passa encara una mica a l’Església Oriental.
Fonts
Les fonts que tenim són: La primera esmentada és la popularíssima biografia d’Antoni que va fer Sant Atanasi. Sant Atanasi en sabia molt i, per tant, la fa com un instrument de propaganda. Va ser un dels bisbes que va lluitar perquè el monacat recolzés la jerarquia, l’ortodòxia contra l’arrianisme i, fins i tot, tingués una relació de vigorització de les comunitats cristianes i de l’Església tardana. Aquest instrument de propaganda és fonamental. Val a dir que, com passa amb els Diàlegs de Plató, es coneix Sòcrates però també es coneix molt Plató. Pensant en la vida de Sant Antoni, passa que coneixes el sant, però coneixes més Sant Atanasi i les seves prioritats.
Després tenim un document que a mi em fascina. En tenim les dues traduccions al català que existeixen d’Els Apotegmes dels Pares del Desert. Aquesta font que ens permet conèixer-los, també ens diu una mica sobre com s’iniciaven els monjos.
Bloc de Pere Codina Gironella 