Paraula de Déu
Lluc 17,1-6
Jesús digué als seus deixebles:
– Sempre hi haurà algú que en faci caure d’altres en pecat, però ai del qui els fa caure! Més li valdria que li lliguessin al coll una roda de molí i el llancessin al mar, abans que fes caure un d’aquests petits. Estigueu alerta! Si el teu germà et fa una ofensa, reprèn-lo, i si se’n penedeix, perdona’l. I si t’ofèn set vegades al dia i set vegades torna per dir-te: «Me’n penedeixo», tu l’has de perdonar.
Llavors els apòstols digueren al Senyor:
– Augmenta’ns la fe.
Ell va respondre:
– Només que tinguéssiu fe com un gra de mostassa, diríeu a aquesta morera: «Arrenca’t de soca-rel i planta’t al mig del mar», i us obeiria.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• Avui en l’evangeli ressonen tres paraules: alerta, perdona’l, fe. Les puc assaborir en aquest temps de pregària que el Senyor em regala.
• – estar alerta, no adormit, no aturat… però sobre tot, alerta per ser testimonis de Jesús, dels seus valors, del Regne, de la justícia, del perdó…
• – potser per això, per explicar què vol dir estar ‘alerta’, Jesús ens posa un exemple radical i difícil: estar ‘alerta’ vol dir ser capaç de perdonar, i no perdonar un cop, sinó un i altre. Estar alerta vol dir perdonar ‘sempre’. Sí, ‘perdona’l sempre’, diu… Difícil… oi? Un repte impossible… no?
• – per això acaba aquest passatge dient que confiem, no en les nostres pròpies forces, sinó en la força de Déu, de l’Esperit que hem de deixar actuar en nosaltres. Confiança, fe… Potser en aquesta estona de pregària m’he d’atrevir a demanar al Senyor estar ‘alerta’ en la meva vida?
Bloc de Pere Codina Gironella 