Paraula de Déu
Lluc 17,7-10
El Senyor va dir: Qui de vosaltres, si té un servent a llaurar o a pasturar el ramat, li dirà, quan ell torni del camp: «Vine de seguida a seure a taula»? ¿No li dirà més aviat: «Prepara’m alguna cosa per sopar i estigues a punt per a servir-me fins que hauré acabat de menjar i beure, que després ja menjaràs i beuràs tu»? ¿És que donarà les gràcies al servent perquè ha fet allò que se li havia manat? Així també vosaltres, quan haureu fet tot allò que Déu us ha manat, digueu: «Som uns servents que no mereixen recompensa: hem fet només el que havíem de fer.»
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• A cops escolto –i segueixo!- una música que sona molt. La música del mèrit, ser apreciat, la victòria, “ser condecorat”, sobresortir… I no me’n surto! Sempre em falta alguna medalla per aconseguir. No arribo enlloc.
• Quan ballo el ball del fer el que he de fer, el que puc aportar, estar on he d’estar i fer ben feta la meva tasca; quan comparteixo discretament i sense protagonismes, resulta que la satisfacció de poder oferir el que sóc i el que puc, omple i construeix. Ajuda veritablement.
• I és que resulta que Déu Pare compta amb cadascú de nosaltres per tal que aquest món sigui millor. Cadascú de nosaltres. Allà on és. Tal com és.
Bloc de Pere Codina Gironella 