Paraula de Déu
Joan 2,13-22
Era a prop la Pasqua dels jueus, i Jesús va pujar a Jerusalem. En el recinte del temple va trobar els venedors de vedells, de moltons i de coloms, i els canvistes asseguts als seus llocs. Llavors es va fer un fuet de cordes i els tragué tots fora del temple, tant els moltons com els vedells. Va tirar per terra les monedes dels canvistes i els va abocar les taules; i digué als venedors de coloms:
–Traieu això d’aquí! No convertiu en mercat la casa del meu Pare!
Els seus deixebles recordaren allò que diu l’Escriptura: El zel del teu temple em consumeix.
Llavors els jueus el van interrogar:
–Amb quin senyal ens demostres que pots obrar així?
Jesús els contestà:
–Destruïu aquest santuari, i en tres dies l’aixecaré.
Els jueus replicaren:
–Aquest santuari ha estat construït en quaranta-sis anys, i tu el vols aixecar en tres dies?
Però ell es referia al santuari del seu cos. Per això, quan va ressuscitar d’entre els morts, els seus deixebles recordaren que havia dit això, i van creure en l’Escriptura i en la paraula de Jesús.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• Avui és la festa de la Catedral de Roma, la festa de com l’Església s’ha anat fent present i visible en el nostre món, ja des d’antic.
• “No convertiu en mercat la casa del meu Pare”: Jesús s’indigna avui, en aquesta escena, com poques vegades l’hem vist en els evangelis. Escena dura. Escena profètica, que mostra la passió que tenia Jesús ‘per les coses del Pare’. Em puc preguntar avui si, com diu l’Apocalipsi, jo també ‘no sóc fred ni calent, sinó tebi’ (Ap 3,16). Puc veure si també jo estic apassionat per les coses de Déu, que són ‘coses’ que tenen a veure amb les realitats del nostre món i amb la sort dels meus germans. Sóc tebi també davant les injustícies, davant els maltractaments i les situacions indignants que pateixen tantes persones? Sóc també ‘ni fred ni calent, sinó tebi’?
• Jesús també afirma avui que sí, podem construir molts temples, molts espais que ens ajuden a la pregària i la litúrgia, però el Temple per excel•lència és Ell mateix, és ‘el seu cos’, que és l’Església, que és el món, i que són totes les persones a les que Ell s’ha unit de forma tan inimaginable. Puc contemplar avui aquest ‘santuari del seu cos’, del que Jesús mateix ens parla, i veure la seva presència en aquest ‘nou santuari’.
• I puc recordar també com sant Pau explicita de forma magnífica també: “no sabeu que sou un Temple de Déu i que l’Esperit de Déu habita en vosaltres?” (1 Cor 3, 16). Avui puc contemplar aquesta realitat en mi mateix/a, i en les persones que m’aniré trobant al llarg del dia… I també en les persones que són profanades en la seva dignitat per la violència o la injustícia. I deixo que m’impacti aquesta consideració.
Bloc de Pere Codina Gironella 