
Paraula de Déu
Lluc 17,20-25
Els fariseus van preguntar a Jesús quan vindria el Regne de Déu. Ell els respongué:
–El Regne de Déu no vindrà en un moment previsible, ni tampoc podran dir: «És aquí» o «És allà». El Regne de Déu és enmig vostre.
Després digué als deixebles:
–Vindran temps que desitjareu veure un de sol dels dies del Fill de l’home, però no el veureu. Us diran: «És aquí» o «És allà». No correu pas a buscar-lo. Perquè igual com el llampec esclata i resplendeix d’un cap a l’altre del cel, així serà el Fill de l’home quan vingui el seu dia. Però primer cal que pateixi molt, i la gent d’aquesta generació l’ha de rebutjar.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• UN ALTRE MÓN QUE JA ÉS AQUÍ. Allò que Jesús anomena «Regne de Déu» i que podríem traduir com «un món com/on Déu mana» s’esdevé en temps de Jesús i segueix esdevenint-se al llarg dels temps. També avui, si estiguéssim atents com Jesús ho estava, també podríem trobar llavors del Regne en el nostre dia a dia. Ara bé, potser no tenim «el receptor de Regne» activat…
• UN ALTRE MÓN QUE NO ÉS D’AQUÍ. Que el RdD ja es doni en l’actualitat, de forma sempre discreta i humil, no implica només una satisfacció de les necessitats materials i prou; com tampoc es pot fer una lectura espiritualista del tipus «el RdD és dins vostre, al vostre interior» com a alguns els agrada reduir. A través d’Ell anem més enllà de tot això i ens porta a viure una existència orientada, encaminada, cap a la seva Font.
• UN ALTRE MÓN QUE NO ES QUEDA AQUÍ. El RdD, i la justícia com a pràctica de la Fe que comporta, no es pot enfaixar. Mai hi arribem, com tampoc la podem delimitar en un espai o un temps sagrats. Cal cercar el RdD ja ara i aquí, sabent que alhora tampoc està ara i aquí. És la paradoxa de la tensió escatològica pròpia del cristianisme en la qual cal saber viure i transitar, sense angoixes ni deixadeses.