Paraula de Déu
Lluc 18,1-8
Jesús va proposar als deixebles una paràbola per fer-los veure que cal pregar sempre sense defallir:
– En una ciutat hi havia un jutge que no tenia temor de Déu ni consideració pels homes. A la mateixa ciutat hi havia una viuda que l’anava a trobar sovint i li deia: Fes-me justícia contra l’home amb qui tinc un plet. Durant molts dies el jutge no en feia cas, però finalment va pensar: «Jo no tinc temor de Déu ni consideració pels homes, però aquesta viuda m’amoïna tant que li hauré de fer justícia; si no, anirà venint aquí fins que no podré aguantar més.»
I el Senyor va afegir:
– Fixeu-vos què diu aquest jutge, que és injust. ¿I Déu no farà justícia als seus elegits que clamen a ell de nit i de dia? ¿Creieu que els tindrà esperant? Us asseguro que els farà justícia molt aviat. Però el Fill de l’home, quan vingui, ¿trobarà fe a la terra?
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• La paràbola de la vídua que clama justícia nit i dia al jutge sense entranyes, ens exhorta a pregar i demanar al Pare amb confiança i persistència, amb fe i sense i desanimar-nos.
• Però avui dia el problema que tenim és que ens sembla pueril demanar coses al Senyor, doncs sabem que Déu no es un tapaforats i moltes coses depenen de nosaltres, dels metges, polítics, científics o del nostre propi esforç, etc. Ens és més fàcil la pregària de lloança o d´acció de gràcies que la de petició.
• Tanmateix a l´evangeli se’ns exhorta a demanar i trucar. Jesús pregava al Pare i ens ensenyà en el parenostre a demanar el pa i el perdó.
• Demanar és prendre consciència de les nostres limitacions i vulnerabilitats físiques i morals. No li diem res de nou al Senyor, som nosaltres els qui assumim les nostres febleses i indigències.
• Però se’ns diu que el Senyor ens donarà sempre el seu Esperit. Aquest Esperit ens dona força per anar per la vida, estimar els germans, ser solidaris, respectar la natura, construir un món més just i fratern, més d´acord amb el Regne de Déu i amb les benaurances que Jesús predicava. Nosaltres som les mans de Déu al món i a la història.
• Més encara, l´Esperit de Jesús és l´únic que ens pot perdonar els pecats, donar paciència a les adversitats i les creus de la vida i sobre tot l´ únic que ens pot donar l´esperança pasqual de una vida després de la mort, un cel nou i una terra nova, participar de la Resurrecció de Jesús.
• Avui dia, amb la crisis econòmica, ambiental i social, amb una guerra que pot ser atòmica i que ja mata a milers de persones innocents, provoca patiments i èxodes, quan no sabem què fer, el fet d´alçar els ulls i les mans al Pare perquè tingui compassió de nosaltres, no esdevé infantilisme, sinó realisme i sinceritat, potser la única cosa que podem fer.
• El Senyor no és cap jutge sense entranyes, sinó un Déu Pare-Mare de bondat, amb entranyes de misericòrdia, que pateix amb nosaltres, ens acompanya i ens ajuda amb el seu Esperit. Només cal tenir fe.
• Però l´evangeli d´avui acaba amb una pregunta inquietant: quan el Fill de l´home vindrà, ¿creieu que trobarà fe a la terra? Potser el que ara ens manca és la fe. Senyor augmenta nostra fe!
Bloc de Pere Codina Gironella 