10. Amics, Gianni Rodari
Diu un proverbi d’antanys
«Millor sol que mal acompanyat».
En conec una de molt més bonica:
«En companyia et vas lluny».
Un proverbi diu, qui sap per què:
«Qui ho fa sol en fa tres».
D’aquesta oïda no escolto:
«Qui té cent amics en fa cent!».
Ara cal canviar un proverbi:
«Els que estan sols no poden cometre errors!».
Això, dic, és una mentida:
«Si som molts, és divertit!».
11. Un amic, Khalil Gibran
Què és per a tu un amic,
Per què l’has de buscar
Per matar el temps?
Busqueu-lo sempre per viure el temps.
De fet, ha de satisfer les seves necessitats,
no el vostre buit.
I en la dolçor de l’amistat
Hi ha rialles,
I compartint moments alegres.
Perquè a la rosada
de les petites coses
El cor troba el seu matí
I es refresca.
12. Crec en tu, amic, Elena Oshiro
Crec en el teu somriure
obriu la finestra al vostre ésser.
Crec en el teu aspecte,
mirall de la teva honestedat.
Crec en la teva mà,
sempre procurant donar.
Crec en la teva abraçada,
sincera acollida del vostre cor.
Crec en la teva paraula,
expressió del que estimes i esperes.
Crec en tu, amic
així, simplement,
en l’eloqüència del silenci.
13. Ni ell ni jo, Cecilia Casanova
Ni ell
ni jo
ens vam adonar
que la nostra amistat estava plena
de corbes.
Estirar-lo
hauria estat un sacrilegi.
14. Amor i amistat, Emily Brontë
L’amor és com una rosacanina,
l’amistat és un grèvol.
El grèvol és marró quan la rosa té brots
però quin dels dos es verdarà més temps?
La rosa salvatge és dolça a la primavera,
les seves flors perfumen l’estiu,
però espereu que torni a aparèixer l’hivern
i qui lloarà la bellesa de l’esbarzer?
Menysprear la fatuosa corona de roses
i vestit amb grèvol brillant,
perquè el desembre que et toca el front
encara deixes una corona verda.
15. Preguntes fetes a mi mateix, Wislawa Szymborska
Quin és el contingut del somriure
i una encaixada de mans?
En acollidor
mai estàs lluny
ja que de vegades és lluny
home de home
quan dóna un judici hostil
a primera vista?
Tot destí humà
oberta com un llibre
buscant emoció
no en els seus personatges,
no a l’edició?
Amb tota seguretat,
agafes algunes persones?
La teva resposta evasiva,
insincer,
una broma del no-res
heu calculat els danys?
Amistats no complertes,
mons glaçats.
Ja saps que va l’amistat
creat com l’amor?
Hi ha qui no ha seguit el ritme
en aquest dur treball.
I en els errors dels amics
no va ser culpa teva?
Alguns s’han queixat i assessorat.
Quantes llàgrimes vessades
abans de portar ajuda?
Corresponsable
de la felicitat de mil·lennis-
potser t’ho vas perdre
el minut únic
la llàgrima, la ganyota a la cara?
Mai esquives
fatiga d’altres persones?
El got era sobre la taula
i ningú no se n’ha adonat,
fins que va caure
per un gest distret.
Però és tan senzill
en les relacions entre persones?
16. No caminis davant meu, Albert Camus
No camineu davant meu, potser no us seguiré.
No camineu darrere meu, no sé cap on us guiaré.
Camina al meu costat i sempre serem amics.
17. Els homes han de ser entesos, Paul Eluard
Els homes han de ser entesos
per entendre’s estimant-se els uns als altres
tenen fills que seran pares d’homes
tenen fills sense casa sense pàtria
qui reinventarà les llars
qui reinventarà els homes
i la natura i la pàtria
la de tots els homes
el de tots els temps.
18. Sonet 104, William Shakespeare
Per a mi, amic meu,
mai seràs vell,
quan vas ser la primera vegada que vaig conèixer la teva mirada,
tal avui apareix la teva bellesa;
tres hiverns freds han sacsejat l’orgull dels tres estius dels arbres,
tres gracioses primaveres marcides en tardors grogues que he vist en la successió de les estacions,
tres fragants les obren cremades al foc del tres de juny des que et vaig veure florit, jove com ara.
Però la bellesa és com l’ombra del rellotge de sol que avança furtivament sense mostrar el seu ritme;
així que la vostra frescor, que a mi sempre em sembla ferma,
té un moviment que el meu ull no percep:
si tem això, sapigueu, escolteu la posteritat:
abans del teu arribat, l’estiu de la bellesa ja havia mort.
19. Crec una rosa blanca, José Martí)
Crec una rosa blanca
al juny com al gener
per a l’amic sincer
que m’estén la mà franca.
I pel cruel que em trenca
el cor amb què visc,
ni card ni ortiga cultivo;
Conrea la rosa blanca.
20. Anònim
T’estimo no només per qui ets,
però per a qui sóc quan estic amb tu.
T’estimo no només pel que has fet amb tu mateix,
però pel que fas amb mi.
T’estimo perquè vas fer més del que vas fer
qualsevol fe per fer-me millor,
i més que qualsevol destí ha fet per fer-me feliç.
Ho vas fer sense un toc, sense una paraula, sense un gest de cap.
Ho vas fer sent tu mateix.
Potser, al cap i a la fi, això significa ser amic.
Bloc de Pere Codina Gironella 