Paraula de Déu
Lluc 19,45-48
Jesús va entrar al recinte del temple i es posà a treure’n els venedors. Els deia:
– Diu l’Escriptura: El meu temple serà casa d’oració, però vosaltres n’heu fet una cova de lladres.
Cada dia ensenyava en el temple. Els grans sacerdots, els mestres de la Llei i els principals del poble buscaven de fer-lo morir, però no sabien com fer-s’ho, perquè tot el poble estava pendent d’ell i l’escoltava.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• Sigui qui sigui i de la manera que sigui, tots podem sucumbir a la temptació de fer de la nostra relació amb Déu i del nostre seguiment de Jesús un “negoci”. Si les coses van bé, endavant… si no, li donem l’esquena… Així, el temple, icona de la nostra relació amb Déu, acaba convertint-se, encara que no ho vulguem, en una “cova de lladres”, on només val el profit que en podem treure. La nostra relació amb Déu es “mercantilitza”, tot funcionant a base de “et dono perquè em donis”. El gest de Jesús de fer fora del Temple els venedors que hi havia capgira aquesta manera de fer i de pensar –i ho fa d’una manera ben radical, per cert… El fet és que, en el fons del nostre cor, aspirem a una relació desinteressada (no egoista). No només amb Déu, sinó també amb el proïsme -i, avui en dia, afegiríem: amb la creació, amb la nostra germana i mare terra. Una relació d’amor. Tractant-se d’una relació d’amor, no té cap mena de sentit mirar d’obtenir-ne interessos i profit. L’amor només es paga amb l’amor… i no d’una altra manera. No cerca cap altre interès, sinó que busca el bé d’aquell amb qui ens relacionem. Evidentment, en la nostra relació amb Déu això és un camí que es fa i en el qual mai no podem dir: “prou”. Quan diem “prou” és que hem tornat enrere. El poble ho entenia perfectament això (entre d’altres raons, perquè era la primera víctima d’aquesta mercantilització del temple i de la religió). No així els sacerdots ni els escribes ni els principals del poble, que ho entenien tan poc que volien acabar amb Jesús, treure’l d’enmig. Fins que ho van fer, tot clavant-lo en una creu. La mort, però, no va ser la darrera paraula. La darrera paraula va ser la vida plena del ressuscitat. Això fa que nosaltres, avui, pendents com el poble de les paraules de Jesús, desitgem optar per Ell, tot fent fora allò que ens n’allunya. Optar per Ell en una relació d’amor -simplement.
Bloc de Pere Codina Gironella 