LA FESTA DE CRIST REI
Avui, últim diumenge de l’any litúrgic, celebrem la solemnitat de Crist Rei, una festa instituïda pel papa Pius XI el 1925. Ja l’oració col·lecta de la Missa ens fa descobrir el sentit d’aquesta festa, que no té res a veure amb els regnes o amb les reialeses del nos- tre món, quan proclama Jesucrist com a «Fill estimat, Rei de l’uni- vers», gràcies al qual tota la creació és «alliberada de l’esclavatge».
Recordem-nos-ho: l’Església celebra la fe al llarg de l’any litúrgic. Per als cristians no comença l’1 de gener, com en el cas de l’any civil, sinó el primer diumenge d’Advent, que és el que segueix el diumenge de Crist Rei. L’any litúrgic s’estructura al voltant de la Pasqua com a centre de la vida de l’Església, que consta d’uns temps anomenats «forts» (Advent, Nadal, Quaresma i Pasqua) i d’uns altres que anomenem de «fèria». Així, durant el temps d’Advent ens preparem per al Nadal, de la mateixa manera que durant sis setmanes de Quaresma ens preparem per celebrar la Pasqua, que dura cinquanta dies i que acaba amb la solemnitat de la Pentecosta. El temps que no és d’Advent i de Nadal i de Quaresma i de Pasqua, i que anomenem temps ordinari o de fèria, acaba avui en la solemnitat de Crist Rei, que sol ser l’últim o el penúltim diumenge de novembre.
Les lectures bíbliques d’aquesta festa ens conviden a aprofundir sobre la reialesa de Jesucrist en l’Església i l’univers.
El fragment del segon llibre de Samuel (2 Sa 5,1-3) descriu l’aclamació reial de David a Ebron, la seva primera capital, després de la lluita contra Saül.
La lectura de la carta als Colossencs (Col 1,12-20) conté un himne cristològic que celebra Jesucrist, centre de l’univers i de la història. A l’Evangeli, Lluc (Lc 23, 35-43) ens presenta un relat commovedor de Crist Rei en la creu. Incomprès per tots, menys pel bon lladre.
El bon lladre confessa que Jesús és rei, quan li demana que es re- cordi d’ell: “Jesús, recordeu-vos de mi, quan arribeu al vostre Regne”, revela la seva fe en el Senyor Crucificat, veritable Rei i vencedor de la mort, que ha vingut al món no per salvar-se a si mateix sinó per salvar tota la humanitat. El bon lladre comprèn i accepta la creu, bo i entenent la reialesa de Jesús. La seva fe és tan gran que renya i intenta convèncer l’altre company també penjat a la creu.
La resposta de Jesús “T’ho dic amb tota veritat, avui seràs amb mi al paradís”, no necessita comentaris. Perquè ser amb mi al paradís voldrà dir anar al Regne de Déu. Què més pot desitjar hom sinó que Jesús, des del seu Regne, es recordi de nosaltres!
Aquestes paraules, serenes i consoladores, Jesús avui també ens les diu a nosaltres. Acabem, doncs, l’any litúrgic amb el confort de l’esperança creient. És clar que, enmig de les nostres contradic- cions i els nostres límits, retrobem en la Creu una llum, un sentit a les nostres vides. Hi retrobem molts signes d’amor, de pau i de justícia. Llavors, mirant de captenir i viure aquest missatge del Crist, Senyor de totes les coses, com en som testimonis?
Bloc de Pere Codina Gironella 