Paraula de Déu
Lluc 23,35-43
Les autoritats es reien de Jesús clavat en creu i deien:
–Ell que va salvar-ne d’altres, que se salvi a si mateix, si és el Messies de Déu, l’Elegit!
També els soldats l’escarnien: se li acostaven a oferir-li vinagre i deien:
–Si ets el rei dels jueus, salva’t a tu mateix!
Sobre d’ell hi havia un rètol que deia: «Aquest és el rei dels jueus.»
Un dels criminals penjats a la creu l’injuriava dient:
–¿No ets el Messies? Doncs salva’t a tu mateix i a nosaltres!
Però l’altre, renyant-lo, li respongué:
–¿Tu tampoc no tens temor de Déu, tu que sofreixes la mateixa pena? I nosaltres la sofrim justament, perquè rebem el que mereixen els nostres actes, però aquest no ha fet res de mal.
I deia:
–Jesús, recorda’t de mi quan arribis al teu Regne.
Jesús li digué:
–T’ho asseguro: avui seràs amb mi al paradís.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• Celebrem avui la festivitat de Crist Rei, tot i que la reialesa de Jesucrist no és fàcil de copsar per a nosaltres com tampoc ho fou per als seus coetanis. Efectivament, no és la seva una reialesa de qui té molt poder, molta influència, molt prestigi… Més aviat és la reialesa pròpia de qui es dóna i entrega del tot per a la vida del poble, i en especial del poble mancat, desorientat, pobre. En aquest sentit trastoca del tot la concepció “normal” que els humans tenim del que és la reialesa.
• Que això costa de comprendre es percep en els comentaris burlescos de les persones que van desfilant al peu de la creu de Jesús. En primer lloc els magistrats del poble jueu mostren amb les seves paraules la seva incapacitat de deixar que Déu manifesti la reialesa a la seva manera, i no tal i com ells esperaven o volien. Que la reialesa de Déu aparegui lluminosa en un crucificat els descol·loca del tot. En qualsevol cas queda clar que no són ells qui han de mostrar on Déu ha de manifestar la seva reialesa, sinó just a l’inrevés.
• Des d’una altre perspectiva, tampoc els soldats romans entenen res. Acostumats a veure gent crucificada no copsen el rerefons del que està passant. Són funcionaris d’un sistema interessats només en preservar el seu lloc de treball, caigui qui caigui, i el rei és aquell a qui estan sotmesos i han d’obeir.
• Per últim, un dels lladres crucificat amb Jesús expressa la postura d’un revolucionari contra el sistema, que només entén la reialesa de Jesús en la mesura que es revolta violentament contra el sistema. No entén que un pretès rei resti sense fer oposició, sense fer ús del seu poder.
• Total: ¡que difícil és comprendre la manera de ser rei de Jesús! ¡Que difícil comprendre afectivament que l’única i veritable manera de regnar rau en servir i en lliurar-se per amor!
Bloc de Pere Codina Gironella 