Paraula de Déu
Lluc 21,29-33
Jesús digué als deixebles una paràbola:
–Mireu la figuera i els altres arbres: quan veieu que comencen a brotar, coneixeu que l’estiu és a prop. Igualment, quan veureu que succeeix tot això, sapigueu que és a prop el Regne de Déu. Us asseguro que no passarà aquesta generació sense que tot això hagi succeït. El cel i la terra passaran, però les meves paraules no passaran.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• L’evangeli d’avui és com el resum o el colofó de totes les calamitats i profecies anunciades anteriorment. Jesús ha predit la destrucció de tot allò que era important per al judaisme de la seva època: la ciutat, el temple, les principals institucions on es “sostenia” la seva fe.
• Avui però anuncia que, després de que tot això passi, en quedaran “les seves paraules”, aquestes no passaran.
• De nou la invitació a estar atents al signes dels temps (la imatge de la figuera brotant abans de l’estiu és prou clara), per no fixar l’esperança en realitats efímeres, temporals, històriques i centrar-se en l’essencial.
• Passaran els temples, passaran determinades normes, determinades institucions que ara ens semblen intocables… Però si hem de buscar l’essencial el trobarem en el mateix ensenyament de Jesús, en les benaurances, en la paràbola del judici final, en la paràbola del fill pròdig…. Tot això no passarà perquè és una invitació a una fe fonamentada en l’amor que ha transcendit el pas del temps a partir d’un núvol de testimonis.
• Ara ens toca a nosaltres, des de la nostra pobresa i enmig de temps d’incertesa, donar testimoni d’aquesta paraula que no mor.
Bloc de Pere Codina Gironella 