L’emperador Vespasià va manar fer un arc triomfal que commemorés l’entrada i conquesta de Jerusalem per Tito, el seu fill. Per això la decoració d’aquest arc explica aquest fet històric romà: la preparació de la campanya, la victòria, el general triomfant i la desfilada triomfal amb el botí. Formant part del botí es trobava el canelobre del Temple de Jerusalem. Era l’any 7è quan aquest saqueig va passar, i des de llavors els jueus no tenen Temple.
El canelobre de set braços o Menor és un dels símbols més antics del judaisme, representant els set dies de la creació, el món il·luminat per la veritat de Déu, l’esbarzer ardent de Moisès o l’arbre de la vida; és també símbol d’Israel i apareix en el seu escut. Cada braç simbolitza també els diferents dons de l’Esperit de Déu: saviesa, intel·ligència, consell, poder, coneixement i temor (el braç central representa a Déu).
Existeix també un canelobre de nou braços, que s’usa a la Festa de les Llums (Hannuka, celebrada al desembre), en la qual els jueus encenen cada dia una de les espelmes, usant la central per il·luminar totes les altres. Recorda el moment en què es va recuperar i va purificar el Temple de Jerusalem després de la guerra entre hebreus i grecs, al s. II a.C., però només hi havia oli per alimentar la flama sagrada durant un dia, però miraculosament, va durar vuit.
La menorà (també escrit com menorah o menora) és un canelobre o llum d’oli de set braços, un dels elements rituals del judaisme i així mateix un dels seus símbols més antics; representaria els arbustos en flames que va veure Moisès al Mont Sinaí (llibre de l’Èxode, 25). És un dels símbols oficials de l’Estat d’Israel, apareixent en el seu escut.
EL CANELOBRE AMB ELS SEUS SET BRAÇOS REPRESENTA
1.-L’Esperit del Senyor (el braç que es troba al centre),
2 i 3- Esperit de Saviesa i d’Intel·ligència (Als braços que es troben a cada Costat del que està al centre repectivamente),
4 i 5- Esperit de Consell i Poder (Als que s’ubiquen al centre de cada costat repectivamente),
6 i 7-Espiritú de Coneixement i de Temor a Yahvé (els que es troben a cada extrem del canelobre respectivamete) (Isaias 11: 2)
De vegades es confon amb la hanukià, un canelobre de nou braços usat en la Jánuca que és erròniament anomenat menorà.
LA MENORÀ, EL SÍMBOL JUEU DISSENYAT PER EL GRAN ARQUITECTA
En el capítol 25 del llibre d’Èxode, Déu ordena la construcció del Mishkan, el Tabernacle. I en els versicles 31 al 40 del mateix capítol, ordena l’elaboració d’un canelobre per al Mishkan, el qual hauria d’estar llaurat amb martell en or pur, amb set braços, un al centre i tres a cada costat, decorats amb copes en forma de flor d’ametller, pomes i flors.
La menorà, el canelobre de set braços és, sens dubte, el símbol jueu més antic, inclusivament més que l’escut de David, que és més recent. No només és més antic, sinó que també el seu disseny està especificat en la Torà, a diferència de l’escut de David que no s’esmenta en la Bíblia.
En al cpítol 25 del llibre d’Èxode, Déu s’ordena la construcció del Mishkan, el Tabernacle. I a els versicles 31 al 40 del MATEIX cpítol, ordena l’el·laboració d’1 canelobre per a Mishkan, lo qual hauria d’estar llaurat amb martell en or pur, amb setembre braços, 1 al centri i tres a cada costat- decorats amb copes en forma de flor d’ametller, pomes i flors. El verset 40 DIU: «Mira que ho facis segons el disseny que T’ha Estat mostrat a la muntanya». El cpítol 31 ENS explica que Déu va escollir a Bezalel, el fill d’Uri, de la tribu de Judah, per construir el Tabernacle, inclosa la Menora de setembre braços.
L’any 1000 AEC, el rei Salomó va construir el primer Temple a Jerusalem. Està escrit en el capítol 7, 48:49 del llibre de Reis: «Salomó va fer tots els mobles que eren a la casa del Senyor, … i els canelobres, cinc del costat dret-cinc del costat esquerre, al capdavant del santuari, de or. «Els canelobres van romandre al Temple fins a l’any 586 AEC, quan Nabucodonosor el va destruir. A l’reconstruir el Temple 70 anys després, una nova menorà va ser elaborada amb el mateix disseny. L’any 70 EC, després de destruir el Segon Temple, els soldats romans es van endur la menorà a Roma, tal com està plasmat en l’arc de Tito.
La primera representació coneguda de la menorà, és la que apareix en les monedes d’Antígono Mataties II (40-37 AEC), l’últim dels Hasmoneos. Anada Huberman ens diu:
Després de la destrucció del Temple, la menorà va esdevenir una figura central en l’art jueu. El professor Erwin Goodenough enumera almenys 182 exemples de canelobres de set braços entre les seves troballes. La forma de la menorà va ser representada a sinagogues a les portes i portals, i va ser incorporada en dissenys en pisos de mosaic, llums d’argila, copes de vidre i polseres. La forma de la menorà també ha estat descoberta tallada en pedra. El seu ús, com a motiu decoratiu, era igualment prevalent tant a Israel com en la Diàspora.
La menorà aviat es va convertir en una figura simple, sovint esquemàtica, però rica en significat, un símbol que va mantenir la seva posició central en la tradició jueva durant segles, fins i tot fins als temps moderns. Els jueus alemanys col·locaven menorot a casa seva, de la mateixa manera que els cristians posaven creus en els seus. Al segle XIX, amb el despertar del nacionalisme jueu, la menorà de set braços va ressorgir com a símbol sionista, i des de 1948 ha servit com a emblema de l’Estat d’Israel.
Un antic midrash afirma que: «tres coses li van presentar dificultats a Moisès, fins que el Sant Beneït va mostrar a Moisès amb El seu dit: … la menorà». Segons una altra tradició antiga, no Déu, sinó l’àngel Gabriel va dibuixar un quadre perquè Moisès pogués veure en imatge el que Déu estava representant amb paraules. Sens dubte, la menorà va ser dissenyada pel Gran Arquitecte.
Bloc de Pere Codina Gironella 