Paraula de Déu
Lluc 10,21-24
En aquell mateix moment, Jesús, ple de la joia de l’Esperit Sant, digué:
– T’enalteixo, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè has revelat als senzills tot això que has amagat als savis i entesos. Sí, Pare, així t’ha plagut de fer-ho. El Pare ho ha posat tot a les meves mans. Ningú no coneix qui és el Fill, fora del Pare, i ningú no coneix qui és el Pare, fora del Fill i d’aquells a qui el Fill el vol revelar.
Després es va girar cap als deixebles i, a part, els digué:
– Feliços els ulls que veuen el que vosaltres veieu! Us asseguro que molts profetes i reis van voler veure el que vosaltres veieu, però no ho veieren, i sentir el que vosaltres sentiu, però no ho sentiren.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• Hem començat l’Advent i avui ressonen a l’evangeli dues paraules clau: agraïment i senzillesa.
• Agraïment del mateix Jesús vers el Pare (Abba) inspirat per l’Esperit. Agraïment perquè només els cors senzills poden acollir la Bona Notícia, i podem, amb un cor així, mirar, plorar, riure, patir, escoltar, perdonar i pregar com ho va fer Jesús.
• Senzillesa, perquè és una actitud de cor, que ens fa quedar astorats davant el gran regal que ens fa Déu, que és Vida, que és l’Esperança, que és l’Amor infinit d’Ell vers el seu Fill i vers nosaltres, malgrat que les dificultats i el món, ens diuen el contrari.
• Perquè la Veritat està, en els senzills, els innocents, els que pateixen, els marginats i els nens.
• Feliços nosaltres si ens deixem portar per aquest Esperit d’humilitat, de gratitud i de fidelitat al Senyor.
Bloc de Pere Codina Gironella 