
Paraula de Déu
Mateu 4,18-22
Tot caminant vora el llac de Galilea, Jesús veié dos germans, Simó, l’anomenat Pere, i el seu germà Andreu, que tiraven les xarxes a l’aigua. Eren pescadors. Jesús els diu:
—Veniu amb mi i us faré pescadors d’homes.
Ells immediatament deixaren les xarxes i el van seguir. Una mica més enllà veié altres dos germans, Jaume, fill de Zebedeu, i el seu germà Joan. Eren a la barca amb Zebedeu, el seu pare, repassant les xarxes, i Jesús els va cridar. Ells immediatament deixaren la barca i el pare i el van seguir.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• Sant Andreu va ser un d’aquells dos joves, deixebles de Joan el Baptista, que seguiren Jesús i van conviure amb Ell prop d’un dia. Aquest primer encontre el va entusiasmar i va crear en el seu cor jove un amor tan gran al Mestre que el va acompanyar fins a l’hora de la mort. Va presentar a Jesús el seu germà Pere i tots dos el van seguir quan el Senyor passava per la platja i els va convidar a anar amb ell i ser pescadors d’homes, tal com ens descrivia l’evangeli. Després de la Pentecosta va predicar l’evangeli per l’Àsia Menor i finalment a Patres (Grècia) donà la vida per aquell home que li conquistà el cor, quan era molt jove. L’oració que va resar en veure la creu, instrument de tortura i mort, però que era l’instrument per portar-lo al Mestre, (la creu en forma d’ics o creu de sant Andreu) n’és un signe ben clar:
• “Oh creu bona, que fóreu embellida pels membres del Senyor,/ tants cops desitjada, sol·lícitament estimada, / buscada sense descans i preparada amb desig ardent! / Rep-me d’entre els homes, i porta’m al meu Mestre, / perquè em rebi per les teves mans, / Aquell que em redimí morint en tu, Amén.”