Paraula de Déu
Isaïes 30,19-21.23-26
Això diu el Senyor, el Sant d’Israel:
Poble de Sió, que vius a Jerusalem,
ja no ploraràs mai més.
El Senyor es compadirà de tu,
tan bon punt li arribi el teu clam.
Així que et senti, et respondrà.
El Senyor us donarà a mans plenes
el pa i l’aigua que necessitàveu;
el qui t’instrueix ja no s’amagarà,
el veuràs amb els teus propis ulls.
Quan hauràs d’anar
a dreta o a esquerra,
sentiràs que et diuen pel darrere:
«Aquest és el camí, segueix-lo.»
El Senyor donarà la pluja
a la llavor sembrada a la terra.
El pa que produiran els camps
serà bo i substanciós.
Aquell dia el teu bestiar
pasturarà en prats immensos.
Els bous i els ases
que treballen la terra
menjaran farratge salat,
ventat amb pales i forques.
El dia de la gran mortaldat,
quan s’esfondraran les torres,
a les muntanyes més altes
i als turons més elevats
hi haurà recs amb aigua abundant.
El dia que el Senyor
embenarà les ferides del seu poble
i el guarirà dels cops rebuts,
la lluna brillarà com el sol,
i el sol serà set vegades més brillant,
com si concentrés en un sol dia
la llum d’una setmana.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• Ara se’n parla molt del TDA -trastorn per dèficit d’atenció-. De ben segur n’ha existit sempre, però els patrons de conducta actuals vinculats al consum -amb tendència a la immediatesa, la gratificació, el mínim esforç, la satisfacció- han fet que s’hagi estès o, si més no, es faci més palesa la seva incidència en el nostre entorn.
• Perquè estem envoltats d’estímuls -Black Friday inclòs i és només un exemple clar i recent- que ens mantenen distrets, com anestesiats, que dificulten reconèixer quin és el crit de fons que demana auxili, quins són els motius dels nostres plors.
• I aquest temps d’Advent empeny amb força brots esperançats. Continuen les precioses imatges del profeta Isaïes que ens ve a dir que res del que ens preocupa -i ocupa- passa per alt de la mirada de Déu, que “donarà la pluja per regar els camps que hauràs sembrat i el pa que produirà la terra serà bo i abundant”.
• Serà així com podrem donar de franc el que hem rebut de franc, tal i com Sant Francesc Xavier va donar-ho tot, fins lliurar la vida esgotat a les portes d’una nova terra de missió.
Bloc de Pere Codina Gironella 