Paraula de Déu
Lluc 5,17-26
Un dia Jesús ensenyava. Uns fariseus i uns doctors de la Llei, vinguts de tots els pobles de Galilea i Judea, i de Jerusalem, eren allà asseguts. Jesús, pel poder del Senyor, guaria els malalts. Llavors es presentaren uns homes que duien en una llitera un paralític, i buscaven d’entrar-lo i posar-lo davant d’ell, però amb tanta gent no sabien per on fer-ho. Pujaren, doncs, a la teulada, tragueren algunes teules i van baixar aquell home amb la llitera i el posaren al mig, davant de Jesús. Jesús, en veure la fe d’aquella gent, va dir:
–Home! Els teus pecats et són perdonats.
Els mestres de la Llei i els fariseus començaren a pensar: «Qui és aquest que diu blasfèmies? Qui pot perdonar els pecats sinó Déu?»
Jesús s’adonà dels seus pensaments i els replicà:
–Què és això que penseu dins vostre? Què és més fàcil, dir: «Et són perdonats els pecats», o bé dir: «Aixeca’t i camina»? Doncs ara sabreu que el Fill de l’home té poder aquí a la terra de perdonar els pecats.
Llavors digué al paralític:
–T’ho mano, aixeca’t, pren la llitera i vés-te’n a casa.
A l’instant, ell s’aixecà davant d’ells, prengué la llitera on jeia i se’n va anar cap a casa seva donant glòria a Déu. Tots quedaren molt sorpresos i donaven glòria a Déu. Plens de temor, deien:
–Avui hem vist coses extraordinàries.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• Avui podem veure coses extraordinàries si ens sentim atrets per Jesús i disposem el cor i els sentits per trobar-lo, malgrat que hi hagi persones al seu entorn que ens dificultin veure’l, i proclamin missatges descoratjadors per fer-ho.
• Hi ha cops a la vida en els quals ens sentim amb el cor paralitzat, de manera, que ens és impossible acostar-nos a Jesús, però Ell ens ve a l’encontre en les persones que, a fi que puguem rebre la seva mirada ens transporten en una llitera, i superant tots els obstacles ̶aixecant el sostre si cal- ens situen al centre, on Ell habita.
• El trajecte d’anada és un viatge interior -introspecció, reconeixement, desig, perdó, obertura de cor- fins a convergir amb la mirada de Jesús, mirada sanadora, o sia, de perdó.
• -“Aixeca’t, aplega tot el que t’ha ajudat a arribar fins a mi -la llitera, els amics- i torna a casa teva, on jo t’espero per fer-hi estada”. Llavors ens postrem al seus peus, l’adorem, i enfilem el camí de retorn, amb salts d’alegria i cants de lloança als llavis, és a dir, el viatge d’anada ha estat en llitera, el cor paralitzat no ens permetia fer-ho d’una altra manera, i el de retorn, amb el cor guarit, fent bots de joia.
Bloc de Pere Codina Gironella 