PARAULA DE DÉUDimecres 7 Desembre 2022

Paraula de Déu

Mateu 11,28-30

En aquell temps Jesús digué:
-Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats, i jo us faré reposar. Accepteu el meu jou i feu-vos deixebles meus, que sóc benèvol i humil de cor, i trobareu el repòs, perquè el meu jou és suau, i la meva càrrega, lleugera.

Alguns pensaments sobre el passatge d’avui

• Jesús avui ens invita a anar a Ell quan ens trobem cansats i afeixugats. Són dues paraules que indiquen dues situacions diverses. El cansament demana repòs. Quan hom està afeixugat no en té prou amb una dormida, una passejada i fins i tot uns dies de vacances. És molt més que cansament, és una mena d’esgotament barrejat amb foscor, manca de suport i notable obscuritat interior. Doncs bé, en aquestes dues situacions Jesús ens invita a anar a Ell.

• Abans d’acceptar la seva invitació ens podem preguntar on descansem a la nostra vida normal, i on cerquem aquell alliberament quan estem afeixugats i desfets. Segurament la resposta a aquestes preguntes ens marcarà una mica el nivell de saviesa de la nostra vida. El savi sap què és el que el descansa; doncs cansar-se és el més normal i quotidià, i no trobar descans pot arribar a ser un drama. El mateix podem dir de quan la vida es fa feixuga, i un pes immens cau sobre la nostra persona. ¿On vaig a cercar la recuperació?

• Segurament tenim els nostres recursos. I possiblement poques vegades hem pensat que Jesús ens invita a descansar i a alliberar-nos de l’insuportable afeixugament. Val la pena avui intentar entendre aquesta oferta que va al fons de la qüestió.

• En primer lloc ens diu que Ell és “benèvol i humil de cor”. Mostra que el descans i l’alliberament van pel camí del cor comprensiu i humil. No tant per idees i raons metafísiques, sinó per l’acollida, suport, abraçada i comunicació afectiva. En segon lloc Jesús ens indica que aquesta manera de relacionar-se, en la que Ell és Mestre, no l’hem de guardar per a nosaltres mateixos, sinó que l’hem de transmetre als altres, als nostres germans, tal com Ell ens l’ha ofert a nosaltres. És a dir “fer-nos deixebles seus”.

• És un “jou suau”, és una “càrrega lleugera” aquesta de ser deixebles seus i transmetre el que Ell ens ofereix i ens dóna…; i també és el nostre alliberament i descentrament en amor, en els que de retruc hi trobem el sentit de la vida: estimar seguint el seu estil.