Paraula de Déu
Salm 72 (71)
Déu meu, dóna al rei el teu dret,
dóna-li la teva rectitud.
Que governi amb justícia el teu poble,
que sigui recte amb els humils.
Que les muntanyes duguin pau al poble,
que li duguin benestar els turons.
Que els humils es vegin emparats,
i salvats els fills dels pobres.
Que el benestar floreixi als seus dies,
i mesos i anys abundi la pau.
Que domini des d’un mar a l’altre,
des del Gran Riu fins a l’extrem del país.
Que es perpetuï el seu nom
i creixi mentre duri el sol.
Que els pobles es valguin del seu nom per a beneir-se
i li augurin la felicitat.
Sigui beneït per sempre el seu nom gloriós.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• Fem nostre, avui, el salm i el llegim en el context d’aquest temps de Nadal que s’acosta. En un temps on la comunitat cristiana eleva la seva pregària a Déu per demanar-li que arribi el Salvador, les paraules del salmista són unció en el moment de dolor. Demanem que aquest Nadal sigui el naixement de:
• + La justícia del poble: hi ha pobles oprimits que pateixen violència i demanem que el Príncep de la Pau es faci present en els cors dels governants per tal de trobar una solució adequada.
• + L’empar dels humils: la saviesa d’aquella persona creient que se sap profundament confiada del Senyor. “Sé de qui m’he fiat”. El FIAT de Maria és profundament revolucionari en un món que ens obliga a esperar contra tota esperança.
• + Salvació dels pobres: que la pobresa sigui desterrada del nostre món implica encomanar totes aquelles situacions que separen les persones, les unes de les altres (sigui per raons econòmiques, culturals, religioses, etc). El Senyor dels pobres es fa solidari d’ells fent-se pobre ell mateix. Que sapiguem valorar la profunditat del signe d’un Déu que ve a nosaltres en pobresa.
Bloc de Pere Codina Gironella 