Paraula de Déu
Lluc 1,5-25
En temps d’Herodes, rei de Judea, hi havia un sacerdot del torn d’Abià que es deia Zacaries. La seva muller, descendent d’Aaron, es deia Elisabet. Tots dos eren justos davant de Déu i irreprensibles en el compliment de tots els manaments i les observances del Senyor. Però no tenien fills, perquè Elisabet era estèril i tots dos eren ja d’edat avançada.
Un dia, mentre Zacaries era al temple oficiant davant de Déu amb els del seu torn, segons el ritual dels sacerdots, li tocà per sorteig d’entrar al santuari del Senyor a oferir l’encens. Mentre l’oferia, tot el poble era a fora pregant. Llavors se li va aparèixer un àngel del Senyor, a la dreta de l’altar de l’encens. Zacaries, en veure’l, es va torbar i la por s’apoderà d’ell. Però l’àngel li digué:
– No tinguis por, Zacaries: la teva súplica ha estat escoltada. Elisabet, la teva muller, et donarà un fill, i li posaràs el nom de Joan. En tindràs una gran joia, i molts s’alegraran del seu naixement. Serà gran als ulls del Senyor; no beurà vi ni altres begudes alcohòliques i quedarà ple de l’Esperit Sant ja des de les entranyes de la mare. Conduirà molts israelites cap al Senyor, el seu Déu. Anirà al davant del Senyor amb l’esperit i el poder d’Elies: farà que els pares es reconciliïn de cor amb els fills i portarà els rebels pels camins dels justos. Així prepararà per al Senyor un poble ben disposat.
Zacaries preguntà a l’àngel:
– Com puc saber que serà així? Jo ja sóc vell i la meva dona també és d’edat avançada.
L’àngel li va respondre:
– Jo sóc Gabriel i m’estic prop de Déu. És ell qui m’ha enviat per anunciar-te aquestes bones noves. Quedaràs mut, sense poder dir res, fins al dia que passi tot això: tu no has cregut les meves paraules, però al seu temps es compliran.
Mentrestant, el poble esperava Zacaries, estranyat que s’estigués tanta estona dins el santuari. Quan finalment va sortir, no podia parlar-los, i comprengueren que mentre era al santuari havia tingut una visió. S’expressava només amb senyes, perquè havia quedat mut.
Quan es van acabar els dies del seu servei sacerdotal, Zacaries se’n tornà a casa seva. Al cap de poc temps, la seva muller Elisabet va quedar embarassada. Durant cinc mesos ella no sortia de casa, i pensava: «Com ha obrat amb mi el Senyor! Ha volgut treure’m la vergonya de no tenir fills.»
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• Desprès d’un breu pròleg, Lluc comença el seu Evangeli amb l’anunci de dos naixements. El de Joan Baptista (fet a Zacaries) i el de Jesús (fet a Maria). Avui comentem el primer d’ells
• Zacaries és un home del Temple, un sacerdot, just i complidor de la Llei de Déu. Aquest compliment esdevé per a ell el senyal d’estar en gràcia davant Déu. Però la gràcia de Déu és desmesura, va molt més enllà de les “bones pràctiques” que puguem realitzar; desborda els nostres esquemes de santedat.
• Per això, el missatge que rep Zacaries de l’àngel li genera desconcert i por: el que li és comunicat de part de Déu va molt més enllà de les seves previsions; trenca els seus esquemes. Es més, li resulta impossible el naixement anunciat d’un fill d´una parella ja anciana i d’una dona estèril.
• Zacaries necessita una senyal que indiqui la veracitat i possibilitat d´aquell anunci. I la demana. Per més sacerdot del Temple que sigui, la seva lògica no és la de Déu. Zacaries pensa que desprès del signe és possible la fe en el miracle. Déu demana altra cosa perquè altra és la seva lògica: quan hi ha fe (sense necessitat de signes) és quan el miracle és possible.
• Atès que Zacaries no pot (o no vol) entrar dins la lògica divina, resta mut. Esdevé incapaç de comunicar res de Déu: és la seva tasca de sacerdot del Temple la que esdevé estèril.
Bloc de Pere Codina Gironella 