Paraula de Déu
Lluc 1,26-38
Déu envià l’àngel Gabriel en un poble de Galilea anomenat Natzaret, a una noia verge, unida per acord matrimonial amb un home que es deia Josep i era descendent de David. La noia es deia Maria. L’àngel entrà a trobar-la i li digué:
– Déu te guard, plena de la gràcia del Senyor! Ell és amb tu.
Ella es va torbar en sentir aquestes paraules i pensava per què la saludava així. L’àngel li digué:
– No tinguis por, Maria. Déu t’ha concedit la seva gràcia. Tindràs un fill i li posaràs el nom de Jesús. Serà gran i l’anomenaran Fill de l’Altíssim. El Senyor Déu li donarà el tron de David, el seu pare. Regnarà per sempre sobre el poble de Jacob, i el seu regnat no tindrà fi.
Maria preguntà a l’àngel:
– Com podrà ser això, si jo sóc verge?
L’àngel li respongué:
– L’Esperit Sant vindrà sobre teu i el poder de l’Altíssim et cobrirà amb la seva ombra; per això el fruit que naixerà serà sant i l’anomenaran Fill de Déu. També Elisabet, la teva parenta, ha concebut un fill a les seves velleses; ella, que era tinguda per estèril, ja es troba al sisè mes, perquè per a Déu no hi ha res impossible.
Maria va dir:
– Sóc l’esclava del Senyor: que es compleixin en mi les teves paraules.
I l’àngel es va retirar.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• El segon anunci que encapçala l’Evangeli de Lluc va adreçat a Maria: l’anunci del naixement del seu fill Jesús.
• Maria no pertany a cap casta i grup social privilegiat o important. És una dona, amb tot el que això comporta en el marc de la seva cultura: insignificància, sotmetiment, escassa valoració… I una dona d’un poble petit, també insignificant i desconegut. Diríem que no té cap “mèrit” especial a presentar davant Déu, més enllà de la quotidianitat de la seva vida rutinària.
• Potser per això, el missatge que rep de l’àngel Gabriel li genera desconcert. Es tan gran el que se li anuncia i ella és veu tan petita i limitada, tant “sense mèrits”! És lògic que quedi desconcertada i que pregunti com pot ser possible tot plegat.
• Malgrat la sobreabundància del que se li anuncia, Maria fa confiança a aquelles paraules. Tot això per a mi és impossible però jo crec que Déu ho pot fer possible. Maria és capaç d’entrar i d’acollir la lògica de Déu, la lògica del amor gratuït i desbordant; es deixa prendre per aquesta lògica. Aleshores el miracle és possible.
• Maria no restarà muda com va restar Zacaries. De seguida la veurem corrent a casa d’Isabel per explicar el que li ha passat. Vet ací que aquella vida discreta, amagada i desconeguda esdevé plenament fecunda.
Bloc de Pere Codina Gironella 