Paraula de Déu
Lluc 1,39-45
Per aquells dies, Maria se n’anà de pressa a la Muntanya, en un poble de Judea, va entrar a casa de Zacaries i saludà Elisabet. Tan bon punt Elisabet va sentir la salutació de Maria, l’infant va saltar dins les seves entranyes, i Elisabet quedà plena de l’Esperit Sant. Llavors cridà amb totes les forces:
– Ets beneïda entre totes les dones i és beneït el fruit de les teves entranyes! Qui sóc jo perquè la mare del meu Senyor em vingui a visitar? Tan bon punt he sentit la teva salutació, l’infant ha saltat de joia dins les meves entranyes. Feliç tu que has cregut: allò que el Senyor t’ha anunciat es complirà!
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• Maria ha sabut dir sí a la proposta de Déu perquè està avesada, acostumada a dir altres molts petits sís quotidians i, sovint minúsculs.
• Aquesta pràctica l’ha fet esdevenir, progressivament una persona descentrada d’ella mateixa.
• Maria ha anat posant el centre de la seva vida en la Roca Ferma: Déu per sobre de tot.
• Ella, ni que hagi rebut l’anunci de l’àngel, no és la més important del món. Per això se’n va decididament a la muntanya. La seva cosina Elisabeth la necessita.
• I es dóna el meravellós i tendre encontre de dues dones de Déu.
• “Qui sóc jo perquè la mare del meu Senyor vingui a visitar-me?”
• “El que Déu t’ha dit a cau d’orella es complirà”.
• “La meva ànima canta el Senyor”…
Bloc de Pere Codina Gironella 