Nadal a Catalunya
No era el meu objectiu anar a parar a casa meva ni al meu país, Catalunya. A casa meva s’hi acumulen molts buits i enguany se n’hi ha afegit un de molt fondo. On van els forats quan es buiden? Penso que al cor dels que l’envolten. La meva família i jo tenim un forat molt gros al cor. No oblido les famílies que també l’hi tenen, ni les que no saben on son aquells éssers que van perdre.
Jo tinc fe, soc creient, però el dolor dels que no ho són és tan important com el meu. Tots som iguals, o ho hauríem de ser. La dignitat humana, els drets humans, són per a TOTES les persones. Hem nascut iguals i per ser lliures, però la realitat és una altra. El Nadal, i el seu equivalent en totes les cultures i religions, hauria de ser per a tothom igual. Però, no ho és i, em temo que mai ho serà. La Història diu que Jesús va néixer en un pessebre, un estable, i que va morir crucificat. El seu Nadal va ser pobre.
No! No deixo de pensar en els nostres presos i exiliats polítics. No deixo de pensar en les seves famílies ni en les famílies dels presos que no són polítics, ni en les que pateixen per tots els mals que he esmentat i més. A banda, però, dels buits i patiments de totes les persones d’arreu del món, aquest Nadal tampoc puc deixar de pensar, patir i pregar pels innocents que estan empresonats, per TOTS i TOTES, però permeteu-me que apunti la mirada i obri el cor als que son més nostres: Jordi Cuixart, Jordi Sánchez, Jordi Turull, Oriol Junqueras, Raül Romeva, Josep Rull, Joaquim Forn, Carme Forcadell, Dolors Bassa (l’ordre no vol dir res).
Com ho han fet prestigioses personalitats catalanes, demano a Jordi Turull, Jordi Sánchez, Joaquim Forn i Josep Rull, us demano agenollat i amb actitud de pregària que acabeu les vostre vagues de fam abans de Nadal perquè, com a mínim, els vostres familiars us puguin abraçar drets aquests dies i perquè tots els catalans de bon cor puguem imaginar aquestes escenes des de casa. Ho desitgem! Sou innocents i grans patriotes. Ja heu fet prou i heu d’estar en condicions de seguir fent. Us necessitem! Europa i el món son més conscients que mai del que està passant a Catalunya gràcies al vostre, vostres, sacrificis de tota mena.
Divendres farem tot el que podrem, pacíficament però amb una fermesa crescuda. Que la llum del Nadal il·lumini els qui us han de jutjar i que perdoni les grans mesquineses que han fet els qui us volen, ens volen, sotmesos. “Nosaltres” seguirem al vostre costat, fent el que puguem, i no perdonarem la injustícia que ha caigut sobre vosaltres fins que us hagin restituït la llibertat i tot els vostres drets. Oblidar, no oblidarem mai. Sempre a l’aguait!
Voldria un Nadal igual per a tothom, però mai ho ha estat i em temo que no ho serà mai, a no ser que les futures generacions treballin i aconsegueixin el que ara sembla impossible, però just.
Vostre,
Josep M. Boixareu Vilaplana
Bloc de Pere Codina Gironella 