Paraula de Déu
Lluc 1,46-56
Maria va dir:
– La meva ànima magnifica el Senyor,
el meu esperit celebra Déu que em salva,
perquè ha mirat la petitesa de la seva serventa.
Des d’ara totes les generacions em diran benaurada,
perquè el Totpoderós obra en mi meravelles:
el seu nom és sant,
i l’amor que té als qui creuen en ell
s’estén de generació en generació.
Les obres del seu braç són potents:
dispersa els homes de cor altiu,
derroca els poderosos del soli
i exalta els humils;
omple de béns els pobres,
i els rics se’n tornen sense res.
Ha protegit Israel, el seu servent,
com havia promès als nostres pares;
s’ha recordat del seu amor a Abraham
i a la seva descendència per sempre.
Maria es va quedar uns tres mesos amb ella, i després se’n tornà a casa seva.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• “Quan Maria parla de Déu…”
• La noia del poble, sotraguejada per l’experiència de Déu (això vol dir l’àngel), té el cor que batega més que mai. Després del silenci, ve la necessitat de parlar. Plena de Déu, de gràcia i de “sensacions espirituals que són noves per a ella”, ara desferma el seu esperit. I parla de Déu…
• I no ho fa oferint una seriosa i espectacular lliçó de qui és Déu, sinó de com fa Déu al llarg de la història, començant per com ha fet en ella mateixa. “La noia del poble” no es transforma en la “teòloga teòrica” sinó en la cristiana que reconeix les maneres de fer que té el Senyor al llarg de la història. Aquesta és la teologia que ella sap, que ha après del profetes, dels salms, dels llibres de la Saviesa. Tant és que sigui l’evangelista Lluc el qui ho posi tot en llavis de Maria o que sigui la veu neta i clara de la noia de Natzaret la que esclata plena de joia. És la joia dels senzills i de cor humil i confiat.
• Fixem-nos en quants “verbs” surten en el Magníficat. El verb sempre evoca acció, formes de fer, tendències de la nostra llibertat. I maneres d’actuar de Déu, segons les seves preferències: enderrocar els poderosos, omplir de béns els pobres, recordar-se del seu amor, estendre l’amor al llarg de la història. Per això Maria farà dues coses: magnificar, felicitar el Senyor… i anar a Einkarem i quedar-se amb la seva parenta, servint-la. La grandesa i la petitesa. Són dues característiques molt pròpies de Maria de Natzaret…
Bloc de Pere Codina Gironella 