Paraula de Déu
Lluc 1,57-66
Quan es va complir el temps, Elisabet tingué un fill. Els veïns i els parents sentiren a dir que el Senyor li havia mostrat el seu amor, i tots la felicitaven.
Al cap de vuit dies es reuniren per circumcidar l’infant i volien que es digués Zacaries, com el seu pare. Però la seva mare s’hi va oposar dient:
– No! S’ha de dir Joan!
Ells li replicaren:
– Però si no hi ha ningú de la família que porti aquest nom!
Llavors feren senyes al pare i li preguntaven com volia que es digués. Ell va demanar unes tauletes i va escriure: «El seu nom és Joan.» Tots van quedar meravellats. A l’instant Zacaries va recobrar la paraula i començà a beneir Déu. Un gran respecte s’apoderà de tots els veïns. La gent parlava d’aquestes coses per tota la muntanya de Judea, i tothom qui ho sentia ho guardava en el seu cor i es preguntava: «Què serà aquest infant?»
Realment, la mà del Senyor era amb ell.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• Tant en la concepció de Joan Baptista com en la de Jesús mateix, i també en els seus naixements respectius se’ns està transmetent la vivència i la certesa evident dels primers cristians: Déu actua d’una manera molt especial en el nostre món.
• Vol ser-hi present però no vol distorsionar ni forçar la llibertat de res ni de ningú.
• Déu es fa transparent en el món mitjançant persones transparents. Elisabet i Maria són un molt bon exemple.
• Com estic jo, com estàs tu de transparència? Què deixo traslluir amb la meva manera de ser, de fer, de creure?
• Què cal fer en el nostre món actual, en el meu entorn quotidià, per comunicar i proclamar l’acció continuada de Déu mitjançant persones que, avui en dia, continuen obrint-li el cor com, en el seu temps, va fer-ho Elisabet?
• Potser aquesta temporada estàs rebent una crida a la conversió. A ser més transparent cada dia.
• Vols col·laborar? Vols facilitar la presència de Déu entre nosaltres?
• La presència i l’acció de Déu és un gran do. També és, però també, una gran missió.
Bloc de Pere Codina Gironella 