Paraula de Déu
Lluc 2,1-14
Per aquells dies sortí un edicte de Cèsar August ordenant que es fes el cens de tot l’imperi. Aquest cens va ser anterior al que es féu quan Quirini era governador de Síria. Tothom anava a inscriure’s a la seva població d’origen. També Josep va pujar de Galilea, del poble de Natzaret, a Judea, al poble de David, que es diu Betlem, perquè era de la família i descendència de David. Josep havia d’inscriure’s juntament amb Maria, la seva esposa. Maria esperava un fill.
Mentre eren allà, se li van complir els dies i va néixer el seu fill primogènit: ella el va faixar amb bolquers i el posà en una menjadora, perquè no havien trobat cap lloc on hostatjar-se.
A la mateixa contrada hi havia uns pastors que vivien al ras i de nit es rellevaven per guardar el seu ramat. Un àngel del Senyor se’ls va aparèixer i la glòria del Senyor els envoltà de llum. Ells es van espantar molt. Però l’àngel els digué:
–No tingueu por. Us anuncio una bona nova que portarà a tot el poble una gran alegria: avui, a la ciutat de David, us ha nascut un salvador, que és el Messies, el Senyor. Això us servirà de senyal: trobareu un infant faixat amb bolquers i posat en una menjadora.
I de sobte s’uní a l’àngel un estol dels exèrcits celestials que lloava Déu cantant:
–Glòria a Déu a dalt del cel, i a la terra pau als homes que ell estima.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• El que avui celebrem va ser anunciat fa molt de temps per boca del profeta Isaïes. Es tracta de l’anunci de quelcom molt gran, majestuós, immens: una gran llum al bell mig de la foscor, un goig mai experimentat abans, el fi de tota mena de opressió i d’injustícia; el naixement d’un Déu fort, poderós, Pare d’eternitat, príncep de pau, rei que dilatarà els limitis del seu regne fins a l’extrem.
• Això és el que té lloc, el que s’esdevé i el que celebrem avui. És el que ens relata l’evangelista Lluc. Amb tot, no deixa de cridar l’atenció, que les grandiloqüents paraules amb que Isaïes anuncia l’aconteixement, es transformen en el relat de Lluc, en una realitat i en una situació molt més modesta, discreta i humil. Ens trobem simplement amb un nen en bolquers, venint al món al bell mig de la fosca nit, fora de la ciutat, fràgil i indefens. Aparentment rés de la magnificència de l’anunci de Isaïes.
• Sí es manté, en canvi, la crida a alegrar-se’n. I de fet, els àngels canten, els pastors van corrents al pessebre plens de goig. Aquets són els que han sabut reconèixer – i per això s’omplen de goig – al Rei i Príncep de Pau en aquell infant indefens. Aquest és el Messies, el Senyor.
• En altres paraules, avui ens convé considerar la manera d’apropar-se del nostre Déu. Una manera gens espectacular, gens grandiloqüent. S’apropa en humanitat, i en humanitat fràgil (en carn!). I en aquesta humanitat fràgil, capaç d’acollir la immensitat divina, farà meravelles: no tinguem por!.
Bloc de Pere Codina Gironella 