Paraula de Déu
Joan 20,2-8
El diumenge Maria Magdalena se’n va corrents a trobar Simó Pere i l’altre deixeble, aquell que Jesús estimava, i els diu:
–S’han endut el Senyor fora del sepulcre i no sabem on l’han posat.
Pere i l’altre deixeble van sortir cap al sepulcre. Corrien tots dos junts, però l’altre deixeble s’avançà a Pere i va arribar primer al sepulcre, s’ajupí i veié aplanat el llençol d’amortallar, però no hi va entrar. Després arribà també Simó Pere, que el seguia, i va entrar al sepulcre; veié aplanat el llençol d’amortallar, però el mocador que li havien posat al cap no estava aplanat com el llençol, sinó que continuava lligat a part. Llavors va entrar també l’altre deixeble, que havia arribat primer al sepulcre, ho veié i cregué.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• Avui celebrem la festa de l’apòstol Joan, del deixeble estimat a través del qual ens ha arribat una de les tradicions evangèliques. Una ocasió en primer lloc per agrair tota la tradició de fe que hem rebut des dels primers testimonis fins als nostres pares i mestres.
• L´evangeli d´avui ens situa en les primeres experiències de resurrecció. Déu ens parla en Jesús, nascut pobre i humil, del regne a què estem tots convidats. I els primers deixebles després de viure el fracàs del mestre mort en creu, experimenten que Déu és viu, és el Déu-amb-nosaltres que va venir, ve i vindrà.
• Les lectures d’avui són una crida a buidar-nos perquè el Déu de la vida ompli el nostre ésser. I reconeixent Déu en nosaltres siguem els seus testimonis, com els primers deixebles: “El que contemplem us ho anunciem… perquè el nostre goig sigui complet”.
Bloc de Pere Codina Gironella 