Paraula de Déu
Mateu 2,13-18
Quan els savis se n’hagueren anat, un àngel del Senyor es va aparèixer en somnis a Josep i li digué:
—Lleva’t, pren el nen i la seva mare, fuig cap a Egipte i queda-t’hi fins que jo t’ho digui, perquè Herodes buscarà l’infant per matar-lo.
Josep es llevà, prengué de nit el nen i la seva mare, se’n va anar cap a Egipte i s’hi quedà fins a la mort d’Herodes. Així es va complir allò que el Senyor havia anunciat pel profeta: D’Egipte he cridat el meu fill.
Quan Herodes es veié burlat pels savis, es va enfurismar, i ordenà que a Betlem i a la seva rodalia matessin tots els nens de dos anys en avall, l’edat que calculava pel que li havien dit els savis. Així es va complir allò que havia anunciat el profeta Jeremies: A Ramà se sent un crit, plors i grans planys: és Raquel que plora els seus fills, i no vol que la consolin, perquè ja no hi són.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• Amb l’encarnació, Jesús assumeix la condició humana amb tot el que comporta. I el naixement de Jesús es produeix en un lloc i en un temps on governa Herodes.
• Des de l’inici de la seva vida, Jesús queda marcat per la injustícia i l’opressió que viu una part de la població. La seva vida és veu des del primer moment amenaçada per un despotisme cruel. No és cap conte, no és cap fantasia… Jesús viu el que ha estat i és la història de la humanitat.
• I ho fa des del costat dels perseguits, dels qui s’han d’exiliar, dels pobres, dels innocents.
• Avui el text ens pot semblar d’una crueltat exagerada i que fets així ja no son possibles. Però no és així. Quan es bombardegen ciutats on hi viuen civils hi ha innocents; quan es bombardegen escoles i mercats hi ha innocents; quan es massacren poblacions indígenes a Guatemala, a l’Amazonia, a Myanmar… hi ha innocents.
• Ja sabem de quina part està Jesús, de quina part està Déu, però i nosaltres? De quina part estem?
Bloc de Pere Codina Gironella 