Josep Miquel Bausset
L’11 de setembre passat va fer 1.200 anys que hi ha constància que s’observava la Regla Benedictina en aquest monestir de Sant Esteve de Banyoles, i 1.210 de la primera constatació d’aquest monestir que acull les restes del màrtir Sant Martirià.
Amb aquestes paraules començava mossèn Jordi Font, rector del Seminari de Girona, l’homilia de l’Eucaristia que, el passat 22 d’octubre es va celebrar en aquest monestir del Pla de l’Estany. En aquesta celebració, mossèn Font, rector de la parròquia de Sant Feliu de Fontcoberta, recordava que l’agost passat també «celebràvem els 1.100 anys del monestir de Sant Llorenç de Sous», a l’Alt Empordà.
I és que els monestirs benedictins van ser molt nombrosos a Catalunya, fins que, per la desamortització o per la manca de vocacions, molts d’ells van desaparèixer. De fet, dels nombrosos cenobis que seguien la Regla de Sant Benet a la nostra terra, avui només trobem Montserrat, el Miracle i Cuixà, pel que fa a monjos benedictins. I els monestirs de monges de Sant Daniel, Sant Pere de les Puel·les, Puiggraciós i Sant Benet de Montserrat. També segueixen la Regla Benedictina els monjos cistercencs de Solius i de Poblet i les monges de Vallbona i de Valldonzella.
Al llarg dels segles, els monjos benedictins plantaren a Catalunya la creu, l’arada i el llibre, és a dir, la fe, el treball i la cultura. I va ser per mitjà de la Regla Benedictina, que els monjos i les monges van fer de cada monestir (i ho continuem fent encara avui), un espai d’acolliment, de silenci i de pregària. Per això aquells que s’hi atansen a aquests cenobis, hi poden trobar, tant ahir com també avui, un lloc on sentir-se estimats i escoltats, en un món caracteritzat per la indiferència i l’individualisme.
Com deia mossèn Jordi Font el 22 d’octubre passat, «a Banyoles avui no hi ha monjos», però hi ha la petjada i el record d’aquells homes que, com a successors dels màrtirs, esdevingueren testimonis del Senyor Ressuscitat. Homes i dones que a Banyoles i a d’altres indrets de Catalunya, ahir i sempre, fem dels monestirs, amb la pregària, la humilitat, el treball i el silenci, un espai d’humanitat i de llibertat. I és que la Regla Benedictina, present a Sant Esteve de Banyoles des del 822, és un text ple d’actualitat, que ens ajuda a ser més humans i més atents al sofriment dels germans. Els monjos i les monges som homes i dones que, tot compartint el sofriment dels altres (en un món que ignora el proïsme), volem esdevenir, amb l’hospitalitat, bons samaritans. Per això mirem de ser compassius, tot compartint la passió dels qui pateixen i acollidors d’aquells que, moltes vegades a les palpentes, cerquen un sentit a la vida. Així ho van fer els benedictins de Sant Esteve, fidels a l’Evangeli i a la Regla de Sant Benet.
Bloc de Pere Codina Gironella 