Paraula de Déu
Lluc 2,22-38
Quan van complir-se els dies que manava la Llei de Moisès referent a la purificació, portaren Jesús a Jerusalem per presentar-lo al Senyor. Així ho prescriu la Llei del Senyor: Tot primogènit mascle serà consagrat al Senyor. Havien d’oferir en sacrifici, tal com diu la Llei del Senyor, un parell de tórtores o dos colomins .
Hi havia llavors a Jerusalem un home que es deia Simeó. Era just i pietós, esperava que Israel seria consolat i tenia el do de l’Esperit Sant. En una revelació, l’Esperit Sant li havia fet saber que no moriria sense haver vist el Messies del Senyor. Va anar, doncs, al temple, guiat per l’Esperit, i quan els pares entraven amb l’infant Jesús per complir amb ell el que era costum segons la Llei, el prengué en braços i beneí Déu dient:
–Ara, Senyor,
deixa que el teu servent
se’n vagi en pau,
com li havies promès.
Els meus ulls han vist el Salvador,
que preparaves per presentar-lo
a tots els pobles:
llum que es reveli a les nacions,
glòria d’Israel, el teu poble.
El seu pare i la seva mare estaven meravellats del que es deia d’ell. Simeó va beneir-los i digué a Maria, la seva mare:
–Aquest infant serà motiu que a Israel molts caiguin i molts d’altres s’aixequin; serà una senyera combatuda, i a tu mateixa una espasa et traspassarà l’ànima. Així es revelaran els sentiments amagats al cor de molts.
Hi havia també una profetessa, Anna, filla de Fanuel, de la tribu d’Aser. Era d’edat molt avançada: havia viscut set anys amb el seu marit, però havia quedat viuda, i ara ja tenia vuitanta-quatre anys. Mai no es movia del temple i donava culte a Déu nit i dia amb dejunis i pregàries. Ella, doncs, es va presentar en aquell mateix moment i donava gràcies a Déu i parlava de l’infant a tots els qui esperaven que Jerusalem seria alliberada.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• Simeó, sant Simeó! Només tu enmig del brogit del temple, vas saber reconèixer-lo. Havies covat en el silenci de la pregària un desig, una esperança, una sensibilitat i una receptivitat a l’Esperit. I és per a tu una experiència tan consoladora que ja en tens prou, que ja no necessites veure res més.
• Però ai, de qui cregui que ja tot està guanyat! La profecia és benedicció i advertiment: “serà una senyera combatuda”.
• La nostra fe és també reconeixement, i és senyera combatuda. La divinitat feta “nen pobre” és un misteri massa gran perquè no trontollin tots els esquemes.
Bloc de Pere Codina Gironella 