Paraula de Déu
Mateu 2,13-15.19-23
Quan els savis se n’hagueren anat, un àngel del Senyor es va aparèixer en somnis a Josep i li digué:
–Lleva’t, pren el nen i la seva mare, fuig cap a Egipte i queda-t’hi fins que jo t’ho digui, perquè Herodes buscarà l’infant per matar-lo.
Josep es llevà, prengué de nit el nen i la seva mare, se’n va anar cap a Egipte i s’hi quedà fins a la mort d’Herodes. Així es va complir allò que el Senyor havia anunciat pel profeta: D’Egipte he cridat el meu fill.
Després de la mort d’Herodes, un àngel del Senyor es va aparèixer en somnis a Josep, a Egipte, i li digué:
–Lleva’t, pren el nen i la seva mare i vés-te’n al país d’Israel, que ja són morts els qui volien matar l’infant.
Josep es llevà, prengué el nen i la seva mare i va tornar al país d’Israel.
Però quan va sentir a dir que Arquelau regnava a Judea en lloc del seu pare Herodes, tingué por d’anar-hi. Advertit en somnis, es retirà a la regió de Galilea i se n’anà a viure en un poble anomenat Natzaret. Així es va complir allò que havien anunciat els profetes: «Li diran Natzarè.»
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• La nostra reflexió d’avui, tot contemplant la família de Betlem, es basa en alguns pensaments del papa Francesc, que trobem al document Amoris laetitia, sobre la família:
• “Voler formar una família és animar-se a ser part del somni de Déu, és animar-se a somiar amb ell, és animar-se a construir amb ell, és animar-se a jugar-se amb ell aquesta història de construir un món on ningú no es senti sol”
• “Contemplar cada ésser estimat amb els ulls de Déu i reconèixer Crist en ell, és una profunda experiència espiritual”.
• “L’ésser estimat mereix tota l’atenció. Jesús era un model perquè, quan algú s’apropava a conversar amb ell, detenia la seva mirada, el mirava amb amor . Ningú no es sentia desatès a la seva presència, ja que les seves paraules i gestos eren expressió d’aquesta pregunta: «Què vols que faci per tu?”
• “La tasca dels pares envers els fills inclou una educació de la voluntat i un desenvolupament d’hàbits bons i inclinacions afectives a favor del bé. Això implica que es presentin com a desitjables comportaments a aprendre i inclinacions a desenvolupar. Però sempre es tracta d’un procés que va de l’imperfecte a la major plenitud”.
• “Cap família no és una realitat celestial i confeccionada una vegada per sempre, sinó que requereix una progressiva maduració de la seva capacitat d’estimar. Però, malgrat tot, caminem famílies, seguim caminant! El que se’ns promet és sempre més. No desesperem pels nostres límits, però no renunciem tampoc a buscar la plenitud d’amor i de comunió que se’ns ha promès”.
• “El petit nucli familiar de pares i fills no hauria d’aïllar-se de la família ampliada, on hi són els avis i altres familiars. En aquesta família gran podria haver-hi alguns necessitats d’ajuda, o almenys de companyia i de gestos d’afecte, o pot haver-hi grans sofriments que necessiten un consol”.
Bloc de Pere Codina Gironella 