El Papa Emèrit Benet XVI va morir aquest 31 de desembre als 95 anys, posant fi a la vida transcendental d’un home de l’Església que es va anomenar a si mateix un humil treballador a la vinya del Senyor.
La seva mort va ser anunciada en un comunicat oficial per Matteo Bruni, Director de l’Oficina de Premsa del Vaticà, que va dir que «amb tristesa els informo que el Papa Emèrit, Benet XVI, va morir avui a les 9:34, al Monestir Mater Ecclesiae al Vaticà.
«Més informació seguirà tan aviat com sigui possible», va expressar.
Joseph Aloisius Ratzinger va ser elegit Papa a l’abril de 2005. Va prendre el nom de Benet XVI després de dècades de servei a l’Església Catòlica com a teòleg, prefecte de la Congregació per a la Doctrina de la Fe, cardenal i un dels més propers col·laboradors de Sant Joan Pau II, a qui va succeir al papat.
L’11 de febrer del 2013, Benet, de 85 anys llavors, va sorprendre el món amb l’anunci, en llatí, de la seva renúncia, convertint-se en el primer Papa a renunciar en 600 anys.
Va dir que ho feia perquè la seva edat avançada i la seva falta de forces ho feien inadequat per al servei petrí.
Àmpliament reconegut com un teòleg destacat del segle XX, el pontificat de Benet va estar marcat per una profunda entesa dels desafiaments de l’Església, davant la creixent agressió ideològica i la perspectiva cada cop més secular d’Occident, dins i fora de l’Església.
Com es recorda, va advertir de la “dictadura del relativisme” en una homilia prèvia al conclave del 2005, en què va ser elegit Papa.
Nascut al petit poble de Baviera anomenat Marktl am Inn, el 16 d’abril del 1927, el futur Papa va créixer en una regió d’Alemanya coneguda per la seva pietat i la seva gran devoció mariana.
Va ser el tercer dels fills de Joseph i Maria Ratzinger.
La seva joventut al poble proper, també bavarès, de Traunstein, es va veure enfosquida pel partit nazi, un règim al qual va considerar “sinistre” i que “va bandejar Déu i així es va fer impermeable a tot allò bo i veritable”.
Després d’un període forçat de dos mesos a l’exèrcit alemany al final de la Segona Guerra Mundial, Ratzinger i el seu germà gran, Georg, van reprendre els seus estudis per al sacerdoci, primer a Freising i després a Munic.
Ordenat sacerdot amb el seu germà el 29 de juny de 1951, Ratzinger va concloure el doctorat en teologia i es va convertir en professor universitari i vicepresident de la prestigiosa Universitat de Ratisbona a Baviera.
La seva reputació com a intel·lectual va fer que el Cardenal Joseph Frings, Arquebisbe de Colònia, el convidés a servir com a expert o pèrit al Concili Vaticà II.
Ràpidament es va distingir com un eminent teòleg.
El 1977 el Papa Sant Pau VI el va nomenar Arquebisbe de Munic i Freising. Més tard, aquest mateix any, ho va designar cardenal.
Només quatre anys després, el 1981, el Papa Joan Pau II el va nomenar prefecte de la Congregació per a la Doctrina de la Fe, el dicasteri del Vaticà dedicat a promoure i defensar els ensenyaments de la fe catòlica. Va estar al càrrec fins a la mort de Sant Joan Pau II el 2005.
Després de la seva renúncia el 2013, va establir la seva residència al monestir Mater Ecclesiae, un petit convent construït el 1994 dins del Vaticà, on es va dedicar a una vida de pregària i estudi.
Bloc de Pere Codina Gironella 