ESCRIT DEL BLOCDilluns 2 de Gener 2023

Ser pare o mare no només et canvia el dia a dia, et canvia com a persona i com a parella.

Els primers anys de la maternitat i paternitat contenen un nivell tan alt de novetats a les quals ens hem d’adaptar que l’eix central de la nostra existència és el fill/a. És una reacció natural i adaptativa que garanteix que el nadó, totalment depenent dels adults, pugui satisfer totes les seves necessitats. També, com a parella, un gran percentatge de les nostres converses gira entorn a les hores de son, els bolquers i les novetats que ens regala cada dia la personeta que sempre més formarà part de la nostra vida.

Hi ha un canvi important en tot: en la nostra identitat, en els nostres hàbits, en la nostra visió de la vida… I també en la relació de parella, que ara a més és una relació de pares, aquesta sí, per a tota la vida. És una transformació global, una entrada a una nova dimensió amb uns quants projectes nous en marxa:

• Cuidar i acompanyar el creixement del fill

• Construir la nostra identitat com a pare o mare i entendre’ns en com volem educar.

• Construir i mantenir la nostra vida personal com a individus essent pares .

• Construir i cuidar la nostra relació de parella a més de ser pares. Ja es veu que és molta feina i molta intensitat emocional, però no podem perdre de vista que tots els projectes són importants i necessaris en la mateixa mesura. Sovint per manca de temps o energia ens quedem en els dos primers i ens oblidem que els dos últims són els que, ben alimentats, garanteixen la continuïtat sana dels anteriorsi ens donen l’energia que ens falta.

• Un dels canvis més significatius en el dia a dia dels pares és que tot allò que té a veure amb la vida personal i de parella, que abans deixàvem en mans de la improvisació, ara s’ha de planificar. Una vegada algú em va dir: els fills són com el gas… ocupen tot l’espai que els hi dónes. I és un gas fantàstic, això sí. Però, encara que a vegades no ho sembli, malgrat ser pares continuem tenint vida i necessitats personals que hem de cuidar, i si no les hi reservem un espai i un temps, es van diluint.

He vist moltes parelles que encantades de la vida o no fent de pares, s’obliden de la seva relació. I és clar, cal ser molt enginyós perquè enmig de bolquers, nits sense dormir, apiretals i dalsys sorgeixin espais romàntics i estimulants de parella. I si ho deixem en mans de l’atzar i la improvisació, més.

I aquí és quan apareixen els mites tipus: si no surt l’atracció és que ja no estem bé com a parella, aquestes coses no es poden planificar, ell ja ho hauria de veure, quan li faig propostes ella sempre està cansada… I un llarg etcètera de pensaments i idees que van empobrint la relació de parella fins una mort anunciada que en moltes ocasions arriba cap a principis de l’adolescència dels fills, quan ja no podem més i ens adonem que, malgrat tot, no volem renunciar a tenir una vida sana de parella.