ESCRIT DEL BLOCDimarts 3 Gener 2023

2- Ara som pares…i la parella què?

La relació de parella neix sovint de l’ enamorament, etapa en què l’ atracció sexual està garantida per la gran activació de neurotransmissors i hormones…I els moments d’intimitat i complicitat sorgeixen espontàniament, sense esforç. Però aquest núvol ple de satisfacció i benestar, si no l’alimentem, té data de caducitat. I els fills i tot el que suposa la criança poden ser l’antídot sexual i romàntic que ho acabi de rematar.

Per això, ja des del principi de ser pares és sa que recordem que també som parella. En la mesura que puguem, planifiquem i reservem temps en les nostres agendes per crear espais en què estiguem junts i sols, si pot ser. Perquè la nutrició emocional de la parella, com tot, requereix d’un espai, d’un temps i d’una actitud proactiva. És una inversió que, en alguns moments de la criança, ha de ser induïda i planificada racionalment perquè si ens deixem portar pel dia a dia és molt fàcil que s’esfumi com el gas. Així que doneu joc a avis, tiets, amics i cangurs que tenen un gran paper en promoure que aquests espais. Són també una oportunitat perquè els nostres fills tinguin relacions enriquidores amb altres adults. I, si els fem participar per qüestions de feina, perquè no hauríem de fer-ho per cuidar la salut de la parella?

La relació de parella neix sovint de l’ enamorament, etapa en què l’ atracció sexual està garantida per la gran activació de neurotransmissors i hormones…I els moments d’intimitat i complicitat sorgeixen espontàniament, sense esforç. Però aquest núvol ple de satisfacció i benestar, si no l’alimentem, té data de caducitat. I els fills i tot el que suposa la criança poden ser l’antídot sexual i romàntic que ho acabi de rematar.

Per això, ja des del principi de ser pares és sa que recordem que també som parella. En la mesura que puguem, planifiquem i reservem temps en les nostres agendes per crear espais en què estiguem junts i sols, si pot ser. Perquè la nutrició emocional de la parella, com tot, requereix d’un espai, d’un temps i d’una actitud proactiva. És una inversió que, en alguns moments de la criança, ha de ser induïda i planificada racionalment perquè si ens deixem portar pel dia a dia és molt fàcil que s’esfumi com el gas. Així que doneu joc a avis, tiets, amics i cangurs que tenen un gran paper en promoure que aquests espais. Són també una oportunitat perquè els nostres fills tinguin relacions enriquidores amb altres adults. I, si els fem participar per qüestions de feina, perquè no hauríem de fer-ho per cuidar la salut de la parella?

Us deixo amb una cançó de Els Amics de les Arts que fa pensar sobre aquest tema, a la qual faig una al·legació sobretot en el punt de “renunciar a qui som” que jo redefiniria com «un creixement des de qui som» .

Miracles- Els amics de les Arts https://youtu.be/sF0Et6m1nEMJo que era feliç vivint instal·lat en l’eterna improvisació…I ara passem a una altra lliga de bolquers, escoles, dalsys, de patir fora de midad’alevins cada dissabte de fer hoquei des de la gradai de renunciar a qui som per madurar a marxes forçades… Bon dissabte emocional i…pares i mares no us oblideu de regalar-vos temps de parella! Milos SalguedaPsicòloga i Psicoterapeutawww.milossalgueda.com

Autor: LA VIDA EN UN BLOC

Aquest Bloc, vol ser útil per a la reflexió, i aprofundir, mitjatzant els seus escrirts,comentaris,i vivències per a posar-nos al dia. Convido a llegir-los.
I trobareu un conjunt d’escrits que he anant recopilant i que ens poden ajudar en la formació permanent. 
Pere Codina Gironella,nes autor de quatre llibres, “1er,2,i 3er,de Religió “Editorial Vicens Vives, una guia de Terra Santa. “Vivències de un Gironí a Terra Santa” i dos llibre de “Protocol en l’Administracio Publica “ i “Protocol Empreserial”.
Pere Codina i Gironella, esta llicenciat amb Ciències de l’Informacio,Relacions Públiques, i Màster en Protocol Institucional iEmpreserial. Fou un dels responsables en el Protocol del JJOO de Barcelona 92. Ostenta el DEI per exercir de professor de religió en l’escola Bell-lloc del Pla de Girona,
i el perquè d’aquest bloc i els seus escrits …….. Els meus ulls ja no saben sinó contemplar dies i sols perduts. Com sento rodar velles tartanes per rials de Sinera ! Al meu record arriben olors de mar vetllada per clars estius.Perdura en els meus dits la rosa que vaig collir.I als llavis, oratge, foc, paraules esdevingudes cendra. Salvador Espriu

Deja una respuesta

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: