
Paraula de Déu
Joan 1,29-34
Unpublished
L’endemà, Joan veié que Jesús venia cap a ell, i exclamà:
– Mireu l’anyell de Déu, el qui treu el pecat del món! És aquell de qui vaig dir: «Després de mi ve un home que em precedeix, perquè, abans que jo, ell ja existia.» Jo no el coneixia; però, si vaig venir a batejar amb aigua, va ser perquè ell es manifestés a Israel.
Joan testimonià encara:
– He vist que l’Esperit baixava del cel com un colom i es posava damunt d’ell. Jo no el coneixia, però el qui m’envià a batejar amb aigua em va dir: «Aquell damunt el qual veuràs que l’Esperit baixa i es posa, és el qui bateja amb l’Esperit Sant.» Jo ho he vist i dono testimoni que aquest és el Fill de Déu.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• Realment l’evangeli d’avui és una llum clara que contrasta amb la forma d’actuar de molta gent del nostre temps, que tenen bona cura de desenvolupar i millorar contínuament el seu currículum, especialment quan se n’adonen de possibles contrincants. En canvi Joan el Baptista, en uns moments de màxima acceptació per part del poble, no cerca el seu èxit i la lloança de la gent, sinó que gaudeix i lloa de forma entusiasta la figura del jove Messies que ha batejat amb aigua del Jordà, com un de tants. Tot el contrari de les curses actuals per arribar i mantenir els primers llocs.
• Joan dona un pas més a favor de Jesús. Parteix de la comparació dels anyells que en el Temple són sacrificats en honor de Déu. Era una manera simbòlica de lloar a Déu, general en la majoria de cultures d’aquells temps. Excepte en els holocausts en el que tot es cremava, sembla que les carns sacrificades passaven a la taula dels sacerdots i levites. Eren sacrifici de lloança i aliment. Agafant aquesta imatge Joan lloa Jesús com aquell anyell que treu i carrega sobre ell el pecat del món.
• La nostra mentalitat no va per sacrificar animals. Ens sembla absurd. Sí que va per aquelles renuncies personals que ajuden a altres persones, també per la donació i entrega personal de cara als altres, pel treball per la pau, la llibertat, la igualtat i la dignitat, encara que compartint sacrificis i problemes. No és que ens agradin els problemes, però si venen per aquestes causes els admetem. Jesús és el model màxim de tot això. Ho va donar tot, també en el patiment total, pels altres, es a dir, també per nosaltres, concretament per tu.