
Paraula de Déu
Joan 1,35-42
L’endemà, Joan tornava a ser en el mateix lloc amb dos dels seus deixebles i, fixant la mirada en Jesús que passava, va exclamar:
–Mireu l’anyell de Déu!
Quan aquells dos deixebles el sentiren parlar així, van seguir Jesús. Jesús es girà i, en veure que el seguien, els preguntà:
–Què busqueu?
Ells li digueren:
–Rabí —que vol dir «mestre»—, on t’estàs?
Els respon:
–Veniu i ho veureu.
Ells hi anaren, veieren on s’estava i es quedaren amb ell aquell dia. Eren cap a les quatre de la tarda.
Un dels dos que havien sentit el que deia Joan i havien seguit Jesús era Andreu, el germà de Simó Pere. Andreu anà primer a trobar el seu germà Simó i li digué:
–Hem trobat el Messies —que vol dir «ungit».
I el va portar on era Jesús. Jesús, fixant en ell la mirada, li digué:
–Tu ets Simó, fill de Joan. Tu et diràs Cefes —que vol dir «pedra».
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• Com en l’evangeli d’ahir és Joan qui assenyala i qui dóna testimoni “mireu l’anyell de Déu”, i ho fa davant de dos deixebles seus. Joan té clar que ell només és mitjà per arribar a qui és el Messies. A vegades nosaltres no ho tenim tan clar, i el món és ple dels qui enlloc de donar testimoni d’Ell donen testimoni de si mateixos. Si hi ha una cosa que s’oposa al seguiment de Jesús és el narcisisme.
• Sempre m’ha impressionat la resposta de Jesús, tal com l’explica l’evangeli de Joan: aquest “veniu i ho veureu”, em toca l’ànima. I més encara quan descriu que “ells hi anaren, veieren on s’estava i es quedaren amb ell aquell dia”.
• Quedeu-vos només amb aquest moment i amb aquesta escena plena de tendresa. Estar amb Jesús, conèixe’l, sentir-lo a prop… hi pot haver res més important?
• M’impressiona també la precisió de l’hora “eren cap a les quatre de la tarda”. Aquella hora va quedar per sempre més inscrita en el cor dels protagonistes. L’hora de la trobada, de la veritat, del repòs, del sentit… el temps de cop i volta deixa de ser lineal o una mera anècdota. És un temps ple per la memòria dels deixebles i també de Jesús.
• Heus ací una revelació: Jesús dóna plenitud al temps que vivim.