EPIFANIA
SEGUIR L’ESTRELLA
Estem massa acostumats al relat dels mags. D’altra banda, avui amb prou feines tenim temps per aturar-nos a contemplar a poc a poc les estrelles. Probablement no és només un assumpte de temps. Pertanyem a una època en la qual és més fàcil veure la foscor de la nit que els punts lluminosos que brillen enmig de qualsevol tenebra.
No obstant això, no deixa de ser commovedor pensar en aquell escriptor cristià que, en elaborar el relat dels mags, els va imaginar enmig de la nit, seguint la petita llum d’una estrella. La narració respira la convicció profunda dels primers creients després de la resurrecció. En Jesús s’han complert les paraules del profeta Isaïes: «El poble que caminava en la fosca ha vist una gran llum; una llum ha resplendit per als qui vivien al país tenebrós» (Isaïes 9,1).
Seria una ingenuïtat pensar que nosaltres estem vivint una hora especialment fosca, tràgica i angoixant. ¿No és precisament aquesta foscor, frustració i impotència que notem a hores d’ara, un dels trets que acompanyen gairebé sempre el caminar de l’ésser humà al llarg dels segles?
Només cal obrir les pàgines de la història. Sens dubte trobem moments de llum en què s’anuncien grans alliberaments, s’entreveuen mons nous, s’obren horitzons més humans. I després, què ve? Revolucions que creen noves esclavituds, èxits que provoquen nous problemes, ideals que acaben en «solucions a mitges», nobles lluites que acaben en «pactes mediocres». De nou les tenebres.
No és estrany que se’ns digui que «ser home és moltes vegades una experiència de frustració». Però no és aquesta tota la veritat. Malgrat tots els fracassos i frustracions, l’home torna a recompondre’s, torna a esperar, torna a posar-se en marxa en direcció a alguna cosa. Hi ha en l’ésser humà una cosa que el crida una i altra vegada a la vida i a l’esperança. Hi ha sempre un estel que torna a encendre’s.
Per als creients, aquesta estrella condueix sempre a Jesús. El cristià no creu en qualsevol messianisme. I per això no cau tampoc en qualsevol desencant. El món no és «un cas desesperat». No està en completa tenebra. El món està orientat cap a la seva salvació. Déu serà un dia la fi de l’exili i les tenebres. Llum total. Avui només el veiem en una humil estrella que ens guia cap a Betlem.
Del comentari de José Antonio Pagola
Bloc de Pere Codina Gironella 