Paraula de Déu
Mateu 2,1-12
Després, que Jesús va néixer a Betlem de Judea, en temps del rei Herodes, vingueren uns savis d’Orient i, en arribar a Jerusalem, preguntaven:
– On és el rei dels jueus que acaba de néixer? Hem vist sortir la seva estrella i venim a adorar-lo.
Quan el rei Herodes ho va saber, es va inquietar, i amb ell tot Jerusalem. Herodes va convocar tots els grans sacerdots i els mestres de la Llei que hi havia entre el poble i els preguntava on havia de néixer el Messies. Ells li respongueren:
– A Betlem de Judea. Així ho ha escrit el profeta:
I tu Betlem, terra de Judà,
no ets de cap manera la més petita
de les principals viles de Judà,
perquè de tu sortirà un príncep
que pasturarà Israel, el meu poble.
Llavors Herodes cridà en secret els savis, va demanar-los el moment exacte en què se’ls havia aparegut l’estrella i els encaminà a Betlem dient-los:
– Aneu i informeu-vos amb exactitud d’aquest infant; i quan l’haureu trobat, feu-m’ho saber, perquè jo també pugui anar a adorar-lo.
Després de sentir aquestes paraules del rei, es posaren en camí. Llavors l’estrella que havien vist sortir començà a avançar davant d’ells, fins que s’aturà damunt el lloc on era l’infant. L’alegria que tingueren en veure l’estrella va ser immensa. Van entrar a la casa, veieren el nen amb Maria, la seva mare, es prostraren a terra i el van adorar. Després van obrir les seves arquetes i li oferiren presents: or, encens i mirra.
I, advertits en somnis que no anessin pas a veure Herodes, se’n tornaren al seu país per un altre camí.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• Si haguéssim d’actualitzar la nostra celebració d’avui, el naixement de Jesús hauria d’ocupar la primera plana de la premsa internacional com un esdeveniment de primer ordre, però rara vegada un fet local esdevingut als marges dels imperis, polítics o mediàtics, és percebut com a tal. O bé es queda com una curiositat «viral» que té el seus minuts de glòria i torna a apagar-se.
• El fet comunicatiu del naixement de Jesús més aviat sembla un suïcidi mediàtic. S’anuncia primer a uns pastors de la contrada, uns «treballadors nocturns» que eren considerats com impurs pel fet de no poder guardar les lleis de repòs del dissabte i, posteriorment, la vinguda dels savis d’orient, que hauria estat una gran oportunitat propagandística, s’acaba amb un manament de silenci, com passa tantes altres vegades.
• Sí, el naixement de Jesús és una bona notícia, i ho és per a tots sense distinció ni privilegis, però no deixa de resultar curiós que, en la seva voluntat de discreció i petitesa, en el fons ens està portant a celebrar i compartir una altra alegria diferent de la que estem acostumats, la de l’esperança per als pobres i necessitats.
• «Sota una estrella» és el títol d’una coneguda cançó del grup de rock Sopa de Cabra, la tornada de la qual diu «Sota una estrella hi haurà algú sempre que sigui com tu que estigui perdut». Aquesta podria ser també la cançó dels reis mags d’orient, gent que es troba perduda o embolcallada d’incertesa i cerca un darrer sentit de les coses, dels somnis, dels projectes o del dia a dia. Cadascú dels tres reis mags ho deixa tot i es deixa guiar per una intuïció que podria ben bé semblar una ruqueria per a la gent que l’envoltava, però els tres es troben i descobreixen com «companys de camí», estranys i de diferents procedències, però agermanats en la seva recerca:
• http://www.youtube.com/watch?v=mZuEyn8Abho
• La lectura d’avui ens mena a confiar en aquelles estrelles que intuïm com a font de llum per a la humanitat i per a les nostres vides, és a dir, a una lectura atenta, «discernida» com diríem en argot ignasià, però també positiva sobre la realitat. Hi ha «escletxes en el mur», hi ha «indicadors d’esperança»… cal trobar-los i deixar que aquests ens moguin cap a l’Evangeli.
Bloc de Pere Codina Gironella 