Paraula de Déu
Mateu 4,12-17.23-25
Quan Jesús va saber que Joan havia estat empresonat, es retirà a Galilea; però va deixar Natzaret i se n’anà a viure a Cafarnaüm, vora el llac, en els territoris de Zabuló i de Neftalí. Així es va complir allò que havia anunciat el profeta Isaïes:
Terra de Zabuló i de Neftalí,
camí del mar, l’altra banda del Jordà,
Galilea dels pagans:
el poble que vivia en la fosca
ha vist una gran llum;
una llum ha resplendit
per als qui vivien
al país de mort i de tenebra.
Des d’aleshores Jesús començà a predicar. Deia:
– Convertiu-vos, que el Regne del cel és a prop.
Jesús recorria tot Galilea, ensenyant a les sinagogues, anunciant la bona nova del Regne i guarint entre el poble malalties i xacres de tota mena.
La seva anomenada es va escampar per tot Síria. Li portaven tots els qui estaven malalts, els afectats per diverses malalties i sofriments: endimoniats, epilèptics i paralítics; i ell els curava. I el va seguir molta gent de Galilea, de la Decàpolis, de Jerusalem, de Judea i de l’altra banda del Jordà.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• Les llums ja s’han apagat, i ja han acabat potser aquests dies en els que ens envolta un remolí de celebracions, regals, trull… Molt sovint expressem el nostre desig de viure el Nadal d’una manera més senzilla, més “ajustada” a la contemplació d’aquest Déu Nin, despullat i vulnerable. La litúrgia nadalenca encara ens ofereix l’oportunitat d’endinsar-nos més i més en el Misteri del Déu-amb-nosaltres.
• “Una llum ha brillat en la nostra foscor”. Però aquesta llum no enlluerna, no ve acompanyada de focs artificials sinó que brolla d’un lloc pobre i humil, d’una menjadora on cal que les nostres mirades tornin una vegada i altra per contemplar aquest Nin i creure que la claror que cerquem en el nostre dia a dia, que la llum que les nostres foscors desitgen s’encén quan acollim la vida creient en la seva possibilitat, quan ens deixem donar a llum cada dia i a cada moment. Com varen néixer de nou tots aquells epilèptics, coixos, invàlids, endimoniats que van ser tocats i guarits per Jesús.
• El Regne de Déu és aquesta llum que ha brillat en la nostra foscor i que ve acompanyada de guarició, de llibertat, de plenitud. Avui, en les nostres trobades, en la nostra situació concreta de vida, aquest Regne passarà tocant suaument les nostres vides, portant llum… El sabrem reconèixer? Deixarem que la nostra foscor quedi il·luminada per aquesta Presència tendra i amorosa?
Bloc de Pere Codina Gironella 