FILLA DE DEU
Amb aquest escrit intento explicar qui es Maria de Natzaret Filla de Déu.
Es el culte que els catòlics oferim a la Mare de Déu, des de temps molt antics, l’Església i avui encara molt viu en l’actualitat.
Com es viu la devoció a la Mare de Déu.
La devoció, pels que som creients en la Mare de Déu es tracta, de pregar, es un dels actes interiors d’aquesta virtut .
No oblidem que es un acte de voluntat pel qual l’home s’ofereix a Déu, amb tota la seva llibertat, es lliura al seu servei.
En principi tots sabem que la nostre devoció només és deguda a Déu i no obstant això es parla de la devoció mariana.
La devoció a Déu, a la Verge i als sants es manifesta a través d’actes devocionals.
Cal recordar pel que fa al culte que s’adreça a Déu, ja que és una manera de manifestar la nostra dependència cap a Ell.
El culte i la devoció a la Mare de Déu és molt antic en l’Església.
Sorgeix de la realitat de la seva maternitat divina i del paper que Crist li va reservar.
La Verge és Mare de Déu, i Mare nostra. En aquest sentit el culte marià, ha tingut sempre una clara connotació cristològica.
D’altra banda, la Verge està present en el culte de l’Església primitiva.
El mateix pot deduir-se de l’existència d’alguns edificis de culte dedicats a Maria ja abans de segle IV, a Palestina i a Alexandria, de les pintures murals que es troben en les catacumbes, o de la cèlebre oració «Sub tuum praesidium», que es va trobar en un antic papir egipci, i que sol datar-se a finals de segle III.
El Concili Vaticà II, en el capítol VIII de la Constitució dogmàtica Lumen gentium , parla del culte a la Santíssima Verge en l’Església.
Explica que «Maria, enaltida, per gràcia de Déu, després del seu Fill, per sobre de tots els àngels i de tots els homes, per ser Mare santíssima de Déu, que va prendre part en els misteris de Crist, és justament honrada per la Església amb un culte especial «
Ensenya també que el culte a la Mare de Déu, malgrat la seva singularitat, és essencialment divers de què es tributa a el Verb encarnat, el mateix que al Pare i a l’Esperit Sant, alhora que ho afavoreix eficaçment.
Anima també als fidels a que fomentin amb generositat el culte a la Mare de Déu, sobretot el litúrgic, alhora que insisteix als fidels que «sentin gran estima per les pràctiques i exercicis de pietat mariana recomanats».
Assenyala també que la reforma dels llibres litúrgics ha facilitat l’adequada perspectiva per a considerar «a la Verge en el misteri de Crist i, en harmonia amb la tradició, li ha reconegut el lloc singular que li correspon dins del culte cristià, com a Mare Santa de Déu, íntimament associada al Redemptori subratlla que» el culte que l’Església universal rendeix avui a la Santíssima Mare de Déu és una derivació, una prolongació i un increment incessant del culte que l’Església de tots els temps li ha tributat amb escrupolós estudi de la veritat i amb sempre prudent noblesa de formes”.
Recorda que la Verge és també «exemple de l’actitud espiritual amb què l’Església celebra i viu els divins misteris.
L’exemplaritat de la Santíssima Verge en aquest camp dimana de fet que ella és reconeguda com a model extraordinari de l’Església en l’ordre de la fe, de la caritat i de la perfecta unió amb Crist «.
Cal assenyalar tres notes que caracteritzen una autèntica devoció a la Mare de Déu: la trinitària, la cristològica, i l’eclesial. Crec que aquí caldria explicar-les, pots dedicar un capítol a cadascuna.
La tercera part de l’Exhortació apostòlica tracta de dues devocions marianes: l’Angelus i el Rosari.
Conclusió aplicar amb tots el nostres sentits el valor teològic i pastoral del culte a la Mare de Déu.
L’Església, commemorant el paper de la Mare de el Senyor en l’obra de la redempció o els seus privilegis, celebra abans de res els esdeveniments salvadors en què, segons el designi de Déu, va intervenir la Mare de Déu amb vista al misteri de Crist “
Bloc de Pere Codina Gironella 