Paraula de Déu
Marc 1,21b-28
El dissabte, Jesús entrà a la sinagoga i ensenyava. La gent estava admirada de la seva doctrina, perquè els ensenyava amb autoritat i no com ho feien els mestres de la Llei.
En aquella sinagoga hi havia un home posseït d’un esperit maligne, que es posà a cridar:
–Per què et fiques amb nosaltres, Jesús de Natzaret? ¿Has vingut a destruir-nos? Ja sé prou qui ets: el Sant de Déu!
Però Jesús el va increpar dient:
–Calla i surt d’aquest home.
Llavors l’esperit maligne el sacsejà violentament, llançà un gran xiscle i en va sortir. Tots quedaren molt sorpresos i es preguntaven entre ells:
–Què és tot això? Una doctrina nova ensenyada amb autoritat! Fins i tot dóna ordres als esperits malignes i l’obeeixen!
I la seva anomenada s’estengué de seguida per tota la regió de Galilea.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• Per entendre bé aquest evangeli hem de situar-lo després del d’ahir: l’anunci de Jesús de que el Regne de Déu és a prop.
• Tot seguit comença l’activitat de Jesús: la crida dels seus primers deixebles vora el llac de Galilea i el seu ensenyament a la sinagoga de Cafarnaüm.
• Allà Jesús ensenya amb autoritat i guareix un home posseït per un esperit maligne. Tothom es meravella, tant de la seva doctrina amb una autoritat diferent de la dels mestres de la llei, com del seu poder sobre els esperits malignes: “¿Què és això? Una doctrina nova ensenyada amb autoritat! Fins i tot dóna ordres als esperits malignes i l’obeeixen. I la seva anomenada s’estengué por tota Galilea.”
• També nosaltres ens podem demanar, què és això? Això és que Jesús amb la seva vinguda ens aporta tota la novetat: comença el Regne de Déu. Jesús no és com els escribes i doctors de la llei de l’Antic Testament, que no tenien autoritat i havien caigut en el legalisme i en un ritualisme buit, més preocupats pels seus interessos que pel bé del poble, al que tampoc podien guarir de les seves malalties.
• Jesús té l’autoritat i el poder que s’ha manifestat en el baptisme: ha rebut l’Esperit i el Pare l’ha proclamat el seu Fill estimat.
• Molt sovint els cristians, tant els preveres com els laics, ensenyem, sense autoritat, per rutina, com cansats i sense esme, sense entusiasme ni força, ens movem dins d’una estructura clerical i patriarcal, ens sentim superiors als altres, no els escoltem.
• Hem de recuperar la força i l’alegria de l’Esperit que hem rebut al baptisme i que ens fa fills i filles del Pare, germans i germanes, per caminar junts cap el Regne i seguir Jesús.
• Tant de bo l’actual proposta d’una Església sinodal ens faci recuperar el goig i a força de l’evangeli i la il·lusió de caminar tots junts cap el Regne de Déu. No estem sols en aquest camí sinodal, l’Esperit del Senyor ens acompanya i guia sempre.
Bloc de Pere Codina Gironella 