Paraula de Déu
Marc 2, 1-12
Jesús entrà novament a Cafarnaüm. Va córrer la veu que era a casa, i s’hi aplegà tanta gent que no cabien ni davant la porta. Ell els anunciava la paraula. Llavors vingueren uns homes a dur-li un paralític. El portaven entre quatre. Veient que amb tanta gent no podien dur-lo fins a Jesús, van fer un forat al sostre sobre l’indret on ell era i van baixar la llitera on jeia el paralític. Jesús, en veure la fe d’aquella gent, diu al paralític:
– Fill, et són perdonats els pecats.
Hi havia allà asseguts uns mestres de la Llei que pensaven: Com és que aquest parla així? Això és una blasfèmia! Qui pot perdonar els pecats sinó Déu?
A l’instant, Jesús s’adonà que pensaven així i els digué:
– Per què penseu això dins vostre? Què és més fàcil, dir al paralític: «Et són perdonats els pecats», o bé dir-li: «Aixeca’t, pren la llitera i camina»? Doncs ara sabreu que el Fill de l’home té el poder de perdonar els pecats aquí a la terra.
Llavors diu al paralític:
– T’ho mano, aixeca’t, pren la llitera i vés-te’n a casa.
Ell s’aixecà, prengué immediatament la llitera i va sortir a la vista de tothom. Tots quedaren sorpresos i donaven glòria a Déu. Deien:
– No havíem vist mai res de semblant.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• En mig de la boira i els dubtes, ens sentim desorientats i sense esma. Però si sentim l’escalf dels germans i la seva solidaritat, reprenem alè. Els germans poden esdevenir llum i esperança.
• Aquells quatre homes que porten la llitera del paralític tenen una fe de ferro, mou muntanyes, forada sostres. Però finalment el paralític jeu davant Jesús.
• L’evangeli ens diu que Jesús va admirar la seva fe. Però jo em pregunto quina fe admira més Jesús: Penso que el paralític deuria estar molt desanimat, ple de dubtes i de boira, és una càrrega pels germans, és un pes inútil. Perquè molestar el profeta?
• Segurament que Jesús admira especialment la fe dels germans que, tossudament l’han portat cap a Jesús. No han pogut entrar a la casa, però això no els desanima. Foraden el sostre i baixen el malalt davant Jesús.
• La fe dels germans ha vençut els dubtes i la depressió del paralític. Vet aquí que està davant de Jesús i sent que els seus pecats li son perdonats. Escolta Jesús que li diu que s’aixequi prengui la llitera i marxi. No sap on està ni què li passa. Però s’aixeca i camina, lliure dels pecats que paralitzen.
• A partir de Jesús, el pecat ja no paralitza més. El pecat serà un revulsiu que més aviat incita a l’amor, al sentir-se estimat i perdonat.
• La fe tossuda dels germans ha vençut. La nostra fe també pot foradar sostres i moure muntanyes. També pot vèncer els dubtes dels nostres germans…
Bloc de Pere Codina Gironella 