SOM TESTIMONIS DE LA LLUM DE LA FE (Jo, 1,29-34)
El cicle de les festes nadalenques va acabar diumenge passat amb la festa del Baptisme de Jesús. Haurem pogut contemplar el sentit que té per a nosaltres el Misteri de l’Encarnació (Déu ens estima), que sempre agraïm i celebrem a l’Eucaristia. Ara, i en els diumenges que segueixen, podem anar resseguint uns episodis de la vida de Jesús entre la gent que l’ha començat a seguir pels indrets de la Galilea, bo i posant de relleu les seves paraules acompanyades de prou gestos eloqüents.
De les lectures d’aquest diumenge en podem copsar una clau per comprendre l’abast de la missió de Jesús, i també del rol que hauríem de tenir els cristians en els àmbits on ens movem. Ja a la primera lectura el profeta Isaïes (Is 40,3.5-6) diu: “ets el meu servent”, “t’he fet llum de tots els pobles perquè la meva salvació arribi d’un cap a l’altre de la terra”. Aquesta imatge recorrent de la llum evoca la claredat, la transparència, el testimoniatge, la revelació, el redescobriment del camí a seguir enmig de la foscor. I, a l’Evangeli (Jo 1,29-34), Joan diu: «Mireu l’Anyell de Déu, que pren damunt seu el pecat del món… Jo ho he vist i dono testimoni que aquest és el Fill de Déu».
Mirar i deixar-se mirar són dues accions que configuren una relació positiva i humanitzadora. En aquesta cas, també estretament unida a la invitació de seguir Jesús. És clar, la fe i el testimoniatge de Joan eren un far referent per a un corrent d’espiritualitat messiànica, la d’aquells temps. També ho és per a la nostra vivència cristiana. Perquè, si celebrem que Déu ens estima, i ho veiem en Jesús, com en som testimonis?
Ser testimonis d’una experiència de fe en Déu en aquest nostre món, vol dir tenir una experiència de conèixer=estimar Jesús, de pregària confiant en Ell, viure a la llum de l’Evangeli de Jesús, de sentir-se de la colla de Jesús (Església), del sentit de desviure’s per les causes de Jesús, que són la sol·licitud per les necessitats de les persones i el bé que puguem fer, estimant (les benaurances, les obres de misericòrdia, el manament nou).
Llavors, estiguem contents de ser cristians i agraïm tant el regal de la fe com els testimoniatges bons que n’hem rebut. El món deleix de trobar “mestres”, però sobretot de trobar “mestres que siguin testimonis senzills, servidors i creïbles”.
Avui el que compta és la veritat del que vivim i compartim: ser creients i creïbles. És decisiva l’honestedat personal, la coherència, el testimoniatge que puguem tenir, amb senzillesa i alegria. Preguem perquè siguem cristians-creïbles! Preguem perquè siguem cristians-testimonis!
Bloc de Pere Codina Gironella 