
La inhumana espècie humana
Crec recorda, que era amb un article Josep Maria Espinàs, que llegia ¿Què és la Humanitat, amb majúscula?
Avui recullo alguna part d’aquell escrit. Espinàs deia en aquell article una paraula tan solemne i enganyosa com Humanitat. El gènere humà. Si les formigues tinguessin consciència de formar part d’un gènere, i fossin capaces d’expressar-se, podrien parlar de la Formiguitat. Em sembla que queda clar. La humanitat està formada per tots els éssers que tenen unes característiques físiques compartides i una determinada forma d’intel·ligència.
Només per extensió podem parlar de la intel·ligència d’un gos. Però Humanitat és una paraula que té un significat indiscutible quan la passem de majúscula a minúscula: humanitat. Aquesta humanitat és indefinible, perquè es mostra en la compassió que sentim per uns desvalguts, en el respecte per les diverses formes de vida, en la sensibilitat, en la solidaritat. Per naixença, humans ho som tots. És el nostre DNI, la nostra identitat com a espècie. Ens hem donat unes normes bàsiques de conducta, i a aquells que no respecten les nostres lleis morals els diem inhumans.
Un exemple relativament recent d’inhumanitat és el cas que va recollir aquest diari. Tres nois que volien fugir del Kurdistan van caure a mans d’uns que també eren éssers humans que van ser capaços d’enganyar-los per diners i sense escrúpols. Els van cobrar molts diners per dur-los a la Gran Bretanya dins d’un camió tancat i frigorífic.
Van ser descoberts. La fruita que duia el camió es conservava en bon estat. Els nois, supervivents afortunats, van haver d’anar a l’hospital, on uns humans van dedicar-se a salvar uns humans de la maldat d’altres humans.
No puc recordar quin pensador va proclamar: «Res del que és humà no m’és aliè». L’afirmació és molt digna, però caldria examinar-la críticament. Està molt bé, tot el que és humà ho considero propi. Però em sembla que hauríem de completar la frase. Tampoc ens ha de ser indiferent allò que és inhumà. Perquè humans i inhumans formen part de la mateixa espècie.
Pere Codina i Gironella
lavidaenunbloc.com