Paraula de Déu
Marc 2,18-22
Un dia que els deixebles de Joan i els fariseus dejunaven, alguns van anar a trobar Jesús i li preguntaren:
–Per què els deixebles de Joan i els dels fariseus fan dejuni i els teus no dejunen?
Jesús els respongué:
–¿Poden dejunar els convidats a noces mentre l’espòs és amb ells? Mentre el tenen amb ells no poden pas dejunar. Però ja vindrà el temps que l’espòs els serà pres, i aquell dia sí que dejunaran.
»Ningú no cus a un vestit vell un pedaç de roba sense tractar: la roba nova estiraria la vella i es faria un esquinç més gros. I ningú no posa vi nou en bots vells: el vi rebentaria els bots i es farien malbé bots i vi. A vi nou, bots nous.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• Jesús, el Nuvi, és a dir, l’Estimat, és l’únic Absolut. O sigui, l’Amor (i Déu és Amor) és l’únic Absolut i està per damunt de tot. Fins i tot, per damunt de pràctiques tan sacrosantes en totes les religions, com ara el dejuni. “Que res no sigui anteposat a l’amor del Crist” -prescrivia sant Benet als seus monjos, en la seva Regla. Mentre gaudim, doncs, de la Presència de Jesús, tot adquireix rang de segona (o de més baixa) categoria, si cal. Només Ell porta l’autèntica novetat a les nostres vides. I això vol dir que el vi nou no es pot posar en bots vells. No fos cas que la novetat (el vi nou) que aporta l’evangeli a les nostres vides es faci malbé, tot malmetent, també, el bot (les nostres vides) que pretén contenir-les. Així, l’evangeli d’avui ens invita a demanar-nos fins a quin punt Jesús i la seva Bona Nova han renovat les nostres vides, de tal manera que puguem dir de veritat, com sant Pau: “el qui viu en Crist és criatura nova. El que era antic ha passat. Ha començat un món nou. I tot això és obra de Déu” (2ª Cor 5,17s). És a dir, tot això es obra d’un Déu, que és Amor. Perquè, de fet, només l’Amor pot canviar de veritat la nostra vida.
Bloc de Pere Codina Gironella 