Paraula de Déu
Marc 3,1-6
Jesús va entrar novament a la sinagoga. Hi havia allí un home que tenia la mà paralitzada. Ells l’espiaven per veure si el curaria en dissabte i així poder-lo acusar. Jesús diu a l’home que tenia la mà paralitzada:
—Aixeca’t i posa’t aquí al mig.
Llavors els pregunta:
—Què és permès en dissabte: fer el bé o fer el mal, salvar una vida o deixar-la perdre?
Però ells callaven. Jesús se’ls anà mirant, indignat i entristit per l’enduriment del seu cor, i digué a aquell home:
—Estén la mà.
Ell la va estendre, i la mà recobrà el moviment. Els fariseus sortiren i llavors mateix, juntament amb els partidaris d’Herodes, començaren a fer plans contra Jesús per fer-lo morir.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• Observem el context de l’escena: els mestres de la Llei estan espiant Jesús, ja de bon principi, per enxampar-lo en una situació de desobediència a la Llei que els permetés acusar-lo. De fet, Jesús no és aliè a aquesta mala intenció dels seus conciutadans, però no es detura de fer el bé. És Jesús qui sap que la necessitat més imperiosa li surt a l’encontre i tot passa a un segon pla. Perquè:
• – és per això que el centre de la discussió no és el dissabte, sinó la possibilitat de fer el bé. – no és el centre el compliment individual d’una llei, sinó la crida a fer comunitat i posar el benestar de l’altre per sobre del meu. – la duresa de cor és el que impedeix abraçar la salvació, no fallar en l’acompliment d’una o altra regla concreta.
• Que sapiguem posar al centre de la nostra vida el desig essencial, que resideix en la necessitat d’estimar més que no pas en la capacitat d’acomplir infal·liblement una o altra regla.
Bloc de Pere Codina Gironella 