3 La pregària:
L’ensenyament de l’Evangeli és clar: s’ha de pregar sempre, fins i tot quan tot sembla inútil, quan Déu ens apareix sord i mut i ens sembla que estem perdent el temps. Encara que el cel s’enfosqueixi, el cristià no deixa de pregar. La seva pregària va de la mà de la fe. I la fe, molts dies de la nostra vida pot semblar una il·lusió, un esforç estèril. Hi ha moments foscos, en la nostra vida, i en aquells moments la fe sembla una il·lusió. Però practicar la pregària significa també acceptar aquest esforç. «Pare, jo prego i no sento res… Em sento així, amb el cor eixut, amb el cor sec.» Però hem de tirar endavant, amb aquesta fatiga dels mals moments, dels moments en què no sentim res. Molts sants i santes han experimentat la nit de la fe i el silenci de Déu —quan nosaltres truquem i Déu no respon—, i aquests sants han estat perseverants.
En aquestes nits de fe, qui prega no està mai sol. Jesús de fet no és només testimoni i mestre de pregària, és més. Ell ens acull en la seva pregària perquè nosaltres puguem pregar en ell i mitjançant ell. I això és obra de l’Esperit Sant. És per aquest motiu que l’Evangeli ens convida a pregar al Pare en nom de Jesús. Sant Joan ens diu aquestes paraules del Senyor: «Tot allò que demanareu en nom meu, jo ho faré; així el Pare serà glorificat en el Fill» (14,13). I el Catecisme explica que «la certesa de ser escoltats en les nostres súpliques es fonamenta en la pregària de Jesús» (n. 2614). Ella dona les ales que la pregària de l’home sempre ha volgut posseir.
Com no recordar aquí les paraules del salm 91, plenes de confiança, que brollen d’un cor que ho espera tot de Déu: «T’abrigarà amb les seves plomes, trobaràs refugi sota les seves ales: la seva fidelitat et serà escut i cuirassa. No et farà por la basarda de la nit, ni la fletxa que vola de dia, ni la pesta que ronda en la fosca o l’epidèmia que a migdia fa estralls» (v. 4-6). És en Crist, que es fa realitat aquesta estupenda pregària, és en ell que troba la seva veritat plena. Sense Jesús les nostres pregàries correrien el risc de reduir-se a esforços humans la major part de les vegades destinats al fracàs. Però ell ha pres damunt seu cada crit, cada gemec, cada alegria, cada súplica… cada pregària humana. I no ens oblidem de l’Esperit Sant que prega en nosaltres; és ell qui ens porta a pregar, qui ens condueix a Jesús. És el do que el Pare i el Fill ens han donat per anar a l’encontre de Déu. I l’Esperit Sant, quan nosaltres preguem, és l’Esperit Sant que prega en els nostres cors.
PAPA FRANCESC
Catequesi sobre la pregària.
Bloc de Pere Codina Gironella 