Paraula de Déu
Marc 3,7-12
Jesús es retirà amb els seus deixebles cap al llac, i el va seguir una gran gentada de Galilea. També va anar a trobar-lo molta gent de Judea, de Jerusalem, d’Idumea, de l’altra banda del Jordà i dels voltants de Tir i de Sidó, que havien sentit a dir tot el que feia. Jesús digué als seus deixebles que li tinguessin a punt una barca perquè la gent no el masegués: n’havia curat tants, que els qui patien malalties se li tiraven al damunt per poder-lo tocar. Els esperits malignes, quan el veien, es prosternaven davant d’ell i cridaven:
–Tu ets el Fill de Déu!
Però Jesús els manava molt severament que no el descobrissin.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• L’evangelista Marc posa el lector de la l’Evangeli davant d’un Jesús que té força impacte entre la gent de bon principi de la seva predicació. Ve gent de tot arreu i s’aplega al voltant del llac per trobar una Paraula significativa per a la seva vida. La confessió de fe (Tu ets el Fill de Déu) implica la certesa amb la que vivien la divinitat d’aquell home que compartia amb ells camí i taula.
• Un nou ordre s’obria pas, i s’expressava en la multitud de persones que Jesús guaria. Però la profunditat d’aquest misteri no pot ser entès sols des de la vida històrica, ja que és el Misteri de la Mort i Resurrecció de Jesús que és clau de volta de comprensió del tot el Misteri amagat. Que sapiguem abraçar aquest Déu que ve a nosaltres en Jesús i que es revela en tots els racons de la nostra història.
Bloc de Pere Codina Gironella 