Paraula de Déu
Marc 3,13-19
Jesús pujà a la muntanya, va cridar els qui va voler, i ells anaren cap a Jesús. En designà dotze, als quals donà el nom d’apòstols, perquè estiguessin amb ell i per enviar-los a predicar, amb poder de treure dimonis. Els dotze que va designar són aquests: Simó, a qui donà el nom de Pere; Jaume, fill de Zebedeu, i Joan, germà de Jaume, als quals donà el nom de Boanerges, que vol dir «fills del tro»; Andreu, Felip, Bartomeu, Mateu, Tomàs, Jaume, fill d’Alfeu, Tadeu, Simó el Zelós i Judes Iscariot, el qui el va trair.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• En el passatge evangèlic d’avui, Marc ens descriu breument tres situacions:
• La primera simbòlica, Jesús puja a la muntanya. Una cosa important passa a dalt del cim: entrega de les Taules de la Llei al Sinaí, el Sermó de la Muntanya, el Mont Tabor i la Transfiguració… I en quantitat d’ocasions la muntanya es converteix en punt de connexió de pregària i diàleg amb el Pare Déu.
• La segona és com Jesús tria lliurement els qui seran els seus seguidors i com aquests, anomenats apòstols, acudeixen a la seva crida. Cada apòstol té un nom propi.
• La tercera és la missió per a la qual hauran de preparar-se aquests futurs deixebles.
• Tot comença amb una “crida”, que té un nom propi (El meu?). Jesús no tria un elenc de personatges –el govern dels millors- sinó que qualsevol de nosaltres pot ser anomenat. És Ell qui s’encarregarà de modelar-los, posar-nos en camí, el procés de formació és variat i no té un termini fix. Finalment, persuadit per aquesta crida, hi ha vegades que la persona hi descobreix un motiu que dóna sentit profund a la seva vida, i que el porta a viure el dia a dia amb esperança i amb ganes de propagar aquesta descoberta. Sorgeix així el que anomenem “missió”. Jesús no em crida només a mi. Jesús va triar dotze apòstols símbol de les dotze tribus d’Israel, és a dir tots estàvem representats. És així, com tots som cridats a “compartir” l’anomenat Regne de Déu.
• Passatge breu i alhora profund. Puc ara disposar-me a contemplar en mi el fruit d’aquesta crida.
Bloc de Pere Codina Gironella 