Paraula de Déu
Joan 17, 11b-19
Jesús va alçar els ulls al cel i digué:
– Pare sant, guarda’ls en el teu nom, el nom que m’has donat, perquè siguin u com ho som nosaltres. Mentre era amb ells, jo els guardava en el teu nom, el que tu m’has donat. He vetllat per ells i no se n’ha perdut ni un de sol, fora del qui s’havia de perdre, perquè es complís el que diu l’Escriptura. Però ara vinc a tu, i mentre encara sóc al món dic tot això, perquè ells tinguin també la meva joia, una joia completa. Jo els he confiat la teva paraula, però ara el món els odia, perquè no són del món, com jo tampoc no en sóc. No et demano que els treguis del món, sinó que els preservis del Maligne. Ells no són del món, com jo tampoc no en sóc. Consagra’ls en la veritat, que és la teva paraula. Tal com tu m’has enviat al món, jo també els hi he enviat. Jo em consagro a mi mateix per ells, perquè ells també siguin consagrats en la veritat.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• És admirable com Joan relata la intimitat del diàleg entre Crist i el seu Pare davant els seus deixebles.
• Jesús implora i intercedeix davant del Pare. És conscient que la seva missió està arribant a la seva fi, se n‘adona que el grup que ha anat forjant tampoc ho tindrà gens fàcil i demana per als seus deixebles aquesta capacitat i força per a defensar la veritat i el poder per enfrontar-se al “Maligne”.
• Com si fos un assistent virtual, puc fer un exercici de contemplació de l’escena.
• També aquest passatge pot servir com a referència, i puc revisar com és el meu diàleg amb aquesta Presència; com manté aquesta proximitat, frescor i tendresa, que veiem reflectit en la conversa de Jesús amb el Pare. ¿Com és la meva relació, fàcil, propera, protocol·lària…?
Bloc de Pere Codina Gironella 